La pérdua de llocs de treball a la indústria

Hi ha la sensació de que la pérdua de llocs de treball industrials es deu, sobretot, a les deslocalitzacions i a les importacions de productes de les economies menys desenvolupades i, certament, aquesta n'és una de les causes, però pot ser sorprendrà llegir que la producció industrial d'una economia tan desenvolupada com l'americana mai havia estat tan gran com en el present.  S'estima que el seu valor és de 1,9 bilions de dòlars una xifra molt semblant a la xinesa. El problema (des del punt de vista de la massa d'aturats) és que avui en dia es necessiten moltes menys persones per a efectuar aquesta producció que està molt automatitzada.  En els anys 40s, per exemple, més de la meitat de la força laboral de New Jersey treballava en la indústria, avui només ho fan el 7%.

Els E.U.A. tenen avui en dia els mateixos empleats en el sector industrial com en el 1941, amb una població que és  unes tres vegades més gran.  I aquesta és la segona causa de la manca de llocs de treball industrials en els que cada dia es necessita més capacitació per fer feines que abans eren rutinàries.  Per això és tan important la formació i l'educació que, endemés, han de permetre tenir gent flexible, amb capacitat d'aprenentatge i de reciclar-se diverses vegades al llarg de la seva carrera professional.

Els cianobacteris

Cianobacteris (el seu tamany és de mil.lèsimes de mm)

Els cianobacteris constitueixen un fílum d'organismes, format per més de deu mil varietats, que es pot dir que és el més exitós de la història de l'evolució, ja que se'ls troba des de els frígids climes de Sibèria als deserts més secs, passant per les cortines de bany, els dipòsits dels wàters, les badies hipersalines o a les aigües termals.

Ells són els responsables de que existim ,ja que van convertir, fa més de 2.400 milions d'anys,  l'atmosfera reductora de la Terra oxigenant-la, carregant-se la major part d'espècies anaeròbiques i donant pas a tots els éssers vius que respirem oxigen, gràcies a la seva capacitat per la fotosíntesi.

Ara aquests organismes, modificats genèticament per a optimitzar-los en la seva nova funció, són objecte d'intenses investigacions.  La humanitat té ara mateix sobre la taula dos grans problemes. El canvi climàtic produit en part per l'excés de CO2 degut a l'activitat humana i les grans necessitats d'energia com a conseqüència del desenvolupament econòmic dels païssos emergents com Xina i India.

Hi han hagut intents més o menys exitosos d'obtenir biofuels a partir del blat de moro i d'altres vegetals.  Encara que aquests biofuels s'han provat amb èxit i alguns s'usen de forma massiva com l'etanol al Brasil, tots tenen inconvenients. Alguns són cars i complexos de produir,  altres com l'etanol tenen un poder energètic sensiblement inferior al de la gasolina i sovint usen aliments en la seva producció el que ha produit distorsions de preus acusades en el mercat alimentari.

A l'any 2005 un professor de Harvard, George Church,  i altres científics van fundar una empresa anomenada LS9 (el nom ve de companyia de Life Sciences número 9 perquè era la novena companyia de ciències de la vida financiada per Flagship Ventures). La idea era usar el bacteri E.Coli, modificat genèticament, per a fer biofuels.  Per fer la història curta direm que inspirant-se en el DNA de 10 espècies de cianobacteris han aconseguit que E. Coli produeixi el que anomenen Ultra Clean Diesel i van obrir una planta a Florida en el 2010 que produirà de 200.000 a 400.000 litres anuals de biodiesel i eventualment pot arribar a 40.000.000 de litres.

Malgrat tot, Church no ha posat tots els ous en la cistella de l'E. Coli i més tard va fundar amb altres companys Joule Unlimited en la que usen cianobacteris que tenen l'avantatge de ser fotosintètics (E. Coli no ho és).  Han dissenyat el que ells anomenen un "Solar Converter" que és un panell solar transparent pel que circulen micronutrients que són com fertilitzants,  gràcies els quals els cianobacterirs modificats genèticament transformen el CO2  en gasoil mitjançant l'energia solar. Segons els seus càlculs una hectàrea de terreny podria produir 125.000 litres de gasoil a l'any.

Segons el president de la companyia, Bill Sims: "Es la primera plataforma a tot el món que converteix llum solar i CO2 directament en gasoil i no requereix costosos intermediaris, ni fa ús de terra apropiada per l'agricultura o aigua potable ni cal reprocessar els productes obtinguts".  D'aquesta manera podem estar aprop de resoldre els dos problemes acuciants esmentats més amunt amb un microbi miraculós.

Podeu llegir tot això i altres meravelles que ja són realitat o poden ser-ho en un futur no molt llunyà al llibre "Regenesis: How Synthetic Biology Will Reinvent Nature and Ourselves" de George Church i Ed Regis