Durant els darrers 10.000 anys l’home ha millorat espècies
d’animals i plantes, però aquests esforços es veien limitats per la barrera
entre espècies. Poques vegades es poden creuar dues espècies d’eucariotes i,
quan s’obté un híbrid, aquest normalment no es pot reproduir com passa
amb la mula. Amb la manipulació del DNA és possible creuar espècies molt
diverses. Científics de l’estat de Utah han inserit fragments de DNA d’una
aranya en el genoma d’una cabra amb el resultat de que quan fa llet produeix
teranyina. La universalitat del codi genètic permet aquesta transferència
horitzontal de gens, com fan els bacteris de forma natural. Les fibres de
teranyina de, fins i tot, un metre de llargària s’obtenen desprès
d’extraure la grassa de la llet i fer-la passar per un processador a alta
pressió. La qualitat d’aquesta teranyina no és encara tan bona com la
natural. Les fibres de teranyina superen al Kevlar en resistència i són
molt flexibles per la qual cosa hi ha interès en obtenir-ne en quantitat per a
reparar, per exemple, lligaments. Desgraciadament les aranyes no es poden
usar amb aquest fi perquè són caníbals. El fragment de codi inserit no
només és el de gen per a produir la teranyina sinó l’ordre de que aquest gen
s’expressi només en les cèl·lules que produeixen llet, ja que el gen està
present en totes les cèl·lules de la cabra.
Un altre problema que cal resoldre és la producció de
combustible. L’empresa Amyris ha creat dièsel d’alta qualitat manipulant el DNA
del llevat de cervesa. Han produït ja desenes de milions de litres. El
problema és que cal alimentar el llevat amb sucre de canya. Això es fa al
Brasil i la pregunta és quant terreny es necessita per a obtenir un litre de
dièsel.
Existeix una marca d’arròs anomenada Golden Rice, un
tipus que permetria tractar als 120 milions de persones que pateixen
deficiència de vitamina A que produeix ceguera en mig milió i la mort en dos
milions. Malauradament encara no es comercialitza per traves polítiques, entre
altres.
Finalment, tenim esperances de que en el futur els
tractaments contra el càncer siguin més selectius i vagin dirigits només a les
cèl·lules canceroses, sense danyar les sanes. En termes militars seria
substituir els bombardeigs massius per franctiradors. Un primer exemple
és un tractament contra les cèl·lules HeLa. Aquestes són cèl·lules derivades
d’una pacient de color, Henrietta Lacks que va morir de càncer en l’any 1951.
Es van guardar algunes cèl·lules del seu tumor, sense el seu consentiment, i es
van conrear en el laboratori esdevenint immortals i un patró per l’estudi del
càncer i han donat origen a més de 70.000 articles científics. Com
que aquestes cèl·lules han estat tan ben estudiades, un investigador, Ron
Weiss, en el 2011 ha aconseguit inserir en un virus una mena de programa
informàtic, escrit en el codi del DNA, que a l’entrar en una cèl·lula li
fa cinc preguntes per esbrinar si la cèl·lula envaïda té cinc molècules que
caracteritzen a les cèl·lules HeLa. Si és així mata la cèl·lula i si no el
virus s’autodestrueix. Evidentment, estem lluny d’usar aquest tipus de virus
o un de similar clínicament ja que no coneixem amb tant detall les múltiples
cèl·lules canceroses, que endemés muten i evolucionen. En qualsevol cas
segur que en els propers anys tindrem grans sorpreses d’aplicacions de la biologia genètica.
%5B1%5D.jpg)
Henrietta Lacks
