Acabo
de llegir el llibre “The Bonobo and the Atheist” de Frans de Waal, un
primatòleg holandés-americà que està en la llista del Time de les 100 persones
més influents del món. El tema del
llibre és els orígens de la moral, un debat en el que han participat filòsofs i
teòlegs durant segles i, més recentment, psicòlegs, primatòlegs i
neurocientífics. Un dels reptes que els creients posen als ateus és: “Si no
existeix Déu tot està permés”. Frank de Waal diu: “Pot ser és una mania meva,
però sóc caut amb aquelles persones per les quals les seves creences són la
única cosa que els separa d’una conducta repulsiva”.
De
Waal exposa desenes d’anècdotes de bonobos, ximpanzés, micos, elefants i altres
mamífers amb les que pretén il·luminar aquest problema. Els mamífers, segons l’autor, busquen i donen
afecte, tenen empatia i són altruistes. De fet, la cura que la mare té del seu
petit és, en general, la inversió més
llarga i costosa en un altre ésser viu que trobem a la natura, començant en la
concepció i acabant anys més tard. Els
exemples més significatius d’empatia i altruisme en el món animal els tenim
entre els ximpanzés i els bonobos. La veritat
és que, desprès de llegir aquest llibre, no puc si no considerar
aquestes espècies com germanes. No va ser fins l’any 1929 que es va descobrir
que els bonobos eren una espècie diferents dels ximpanzés. Els bonobos exemplifiquen del dictum dels hippies: “Make love, not
war”. Els ximpanzés poden ser
extremadament agressius. Els bonobos, en canvi, arreglen sovint les diferències
amb el sexe i ho fan promíscuament, tots amb tots.
Aquests
animals, com que són animals socials, tenen les seves regles. Les femelles es defensen entre elles de les
agressions dels mascles i intervenen per a posar pau entre mascles rivals i els
mascles d’alt rang també fan d’àrbitres de disputes. En el cas dels ximpanzés
s’han observat mascles alfa fent de policia i controlant les lluites i
defensant als més febles, encara que el més fort sigui el seu millor amic. Es a dir, intenten obtenir el millor per a la
comunitat.
L’evidència
fòssil ens indica també que les nostres avantpassats homínids donaven suport a
individus que poc podien contribuir a la societat, malalts que patien paràlisis
o no podien mastegar. La neurociència també descobreix que fer el bé activa els
circuits del cervell associats amb la recompensa. Tots aquests arguments porten
a de Waal a la conclusió que la moral és anterior a la religió, al menys en un
centenar de milers d’anys. Quan es vivia en petits nuclis, tothom es coneixia i
el que no respectava les regles de convivència sofria ostracisme. Es quan
comencem a viure en societats més grans, en els que podem fer coses ocultament,
quan va sorgir al necessitat d’interioritzar un Vigilant que ho veu tot i que
ens pot castigar si fem malifetes. De
Waal creu que no va ser Déu qui ens va donar la moral sinó la moral la que ens
va donar Déu.
S’han
fet experiments en els que voluntaris de diverses creences religioses i també
ateus se’ls dóna a llegir texts en els que apareix la paraula “Déu”, “profeta”
o “diví”. Hi ha un altre grup similar de control al qual no se li han donat a
llegir els texts. Tot seguit als dos grups se’ls dona la oportunitat d’agafar
10 monedes de dòlar, dient-los que les que deixin seran pel que vingui desprès
d’ells. Els del primer grup van deixar de promig 4,22 dòlars al següent, els
que no havien llegit els texts van deixar només 1,84 dòlars de promig. No
obstant, en un segon experiment, els texts es van substituir per altres en els
que apareixien les paraules “cívic”, “jurat”, “tribunal” i els efectes van ser
semblants. Els que havien llegit aquests texts van deixar 4,44 dòlars de
promig.
Aquest
model secular s’està provant a les societats europees occidentals, especialment
a l’Europa del Nord. Les institucions cíviques estan prenent el rol que abans
tenien les esglésies.
Nosaltres,
com els bonobos, som animals socials. La moral ens ve de les nostres emocions
hereves d’una llarga línia evolutiva. I la moral evoluciona amb la societat.
Les actituds que avui tenim envers els homosexuals no són les mateixes que
teníem fa cinquanta anys i, com ja sabem, en no totes les societats actuals les
actituds davant la homosexualitat són les mateixes. Com diu Philip Kitcher: “La
ètica pot ser simplement una cosa sobre la que ens posem d’acord”. Basada en les
emocions, avui també està guiada per l’intel·lecte. Emocionalment podem sentir
un cert rebuig per persones diferents (en raça, religió o inclinació sexual,
per exemple), però el nostre sentit actual de la justícia ens diu que hem de
respectar aquestes diferències.
