És possible fer ciència amb pocs recursos?

Quan hom veu els recursos necessaris (tant humans com tecnològics) per a arribar a trobar la partícula de Higgs, a descriure el genoma humà i tantes altres investigacions fonamentals ens podríem preguntar si una persona, a vegades poc experimentada, que disposa de pocs mitjans, pot anar en contra d'un paradigma científic i canviar-lo.

Dos dels exemples famosos serien els de Galileu al 1609 i el del Dr. Marshall més recentment.

Galileu es va assabentar de que un holandés havia inventat el telescopi, una eina que es feia servir com una joguina curiosa per espiar a persones a distància. Tot seguit va veure que es podia usar per a l'observació astronómica i va descobrir dues coses que van ser fonamentals. Mirant la Lluna va poder veure els seus cràters i muntanyes i que per tant era imperfecta en contra del que es creia en el seu temps, que els cossos celestials eren perfectes. Desprès va observar Júpiter i hi va veure tres cossos més petits en les seves proximitats i va pensar que eren estels. Al observar-los de nou al cap de pocs dies va veure que s'havien mogut i que n'havia aparescut un quart. Eren el que avui anomenem els quatre satèl.lits galileans: Europa, Io, Ganímedes i Cal.listo. Amb una joguina, Galileu s'havia carregat el paradigma geocèntric.

Fins no fa gaire es creia que les úlceres d'estòmac eren causades per l'estrès i es tractaven amb antiàcids, bloquejadors de receptors de la histamina i, fins i tot, operant. Un jove doctor australià, Bill Marshall, va descobrir una gran nombre de bacteris Helicobacter pylori, un tipus de bacteris freqüents en els estòmacs d'un cert percentatge de persones normals, en un teixit d'úlcera humana al observar-lo en el microscopi.

Al veure que aquest bacteri apareixia en les úlceres, es va preguntar si no en seria el causant. No li van fer cas: "L'estrès és el causant de les úlceres, tothom ho sap", li van dir. Va presentar estudis en que es veia la correlació entre les úlceres duodenals i el bacteri, però, al final, per a convèncer a la comunitat científica no li va quedar més remei que causar-se ell mateix la malaltia introduint en el seu estòmac els bacteris. Per acabar, va demostrar que amb els antibiòtics i bactericides adequats es curaven les úlceres "causades per l'estrès".

Aquest bloc va dedicat a una amiga meva, els alumnes de la qual, creuen que no val la pena dedicar-se a la ciència perquè "tot està ja inventat".

Els fonaments de l'amor

Desprès de 100 Newsletters sobre temes científics distribuïdes entre amics i coneguts enceto aquest bloc obert al públic en general. No pretenc una gran originalitat. El valor afegit que aporto és el de la selecció de temes, la seva traducció de fonts normalment en anglés (llibres, diaris com el New York Times, revistes com Astronomy, Nature, el butlletí de la Brown University o Scientific American i fonts d'internet com Wikipedia) i la seva condensació en un text relativament curt i digerible.

Com que recentment ha estat Sant Valentí començo amb un article del Scientific American sobre l'amor perdurable. Es tracta d'un estudi fet per Daniel O'Leary i els seus col.legues de la Stony Brook University. Es van estudiar 274 parelles que portaven casades almenys 10 anys i la sorpresa va ser l'alt percentatge de vigència de la relació romàntica. 46% de les dones i (atenció) 49% dels homes es van declarar intensament enamorats de les seves parelles. (Per a que desprès diguin que els homes som poc romàntics!).

I quins són els secrets d'aquesta pervivència? Doncs les abraçades i els petons (que provoquen que la oxitocina corri pel nostre cos) van ésser la causa més esmentada. Un altre dels factor era la relació sexual encara que no devia ésser determinant en el 25% de les parelles que no havien tingut sexe en el darrer mes.

Una tercera raó de l'éxit de la relació era el pensar positivament en la parella: focalitzar-se més en les seves virtuts que en els seus defectes.

Un altre element que reforça la relació és el compartir experiències, més si són novedoses i engrescadores. Cuinar, fer exercici, viatjar, el bescanvi intel.lectual d'idees, aprendre noves habilitats, meditar, etc...

I que deien les parelles de la felicitat? Una bona relació condueix a la felicitat, però el que es va derivar de l'estudi és que atendre a la pròpia felicitat individual, especialment per part de les dones, conduia a una millor relació de parella.