Un estel va passar prop del sistema solar fa 70.000 anys

En el moment en el que els nostres avantpassats es van començar a expandir des d’Àfrica a Euràsia, fa uns 70.000 anys, un estel poc brillant, és a dir un estel nan vermell acompanyat d’un estel nan marró  (de fet un cos que no és prou massiu per a generar una reacció termonuclear) va fregar el sistema solar a una distància de 0,815 anys-llum. Per comparació, l’estel més proper avui conegut, Proxima Centauri, està a 4,24 anys-llum i el núvol d’Oort d’on surten molts cometes i que forma part del sistema solar arriba fins a 2 anys-llum. Aquest estel té només el 8% de la massa del nostre sol, però en el moment que va passar a prop podria haver estat visible en alguns moments quan els estels augmenten la seva activitat amb flamarades importants.  Podria també haver provocat que alguns cometes del núvol d’Oort es dirigeixin cap a la Terra, però en tot cas, aquests no arribaran fins d’aquí més d’un centenar de milers d’anys.

Com s’ha arribat a aquesta conclusió? L’estel va ser descobert en el 2013 pel satèl·lit de la NASA Wise (Wide-field Infrared Survey Explorer).

 

Aleshores es va veure que es movia lentament en la direcció transversal, però,  en canvi, s’allunyava de nosaltres a una velocitat radial de 83 km/s. Traçant la trajectòria endarrere en el temps s’ha arribat a la conclusió amb un 98% de confiança de que aquest estel, anomenat Scholz, per l’astrònom alemany que el va descobrir, va passar pel núvol d’Oort fa uns 70.000 anys.

 Nota: La font d’aquest bloc és l’article de Ron Cowen a la revista Nature ( 18 de febrer del 2015), resumint un article de Eric Mamajek i altres en l’ Astrophysical Journal Letters del 10 de febrer.

 

Wise

iPhone i Android en la pantalla del cotxe

Apple i Google (creador del sistema Android usat en la majoria de smartphones que són els d’Apple) han signat acords amb un bon nombre de fabricants de cotxes pels quals els telèfons s’integraran en les pantalles dels cotxes. Un dels objectius és evitar distraccions dels conductors al usar el mòbil i així hi hauran algunes limitacions: es podrà sentir música, però no veure vídeos. L’ús ha de ser fàcil i ràpid (es parla de dos segons com el temps màxim en la que un conductor ha de mirar la pantalla, segons una recomanació de les autoritats americanes), de forma que les lletres seran grans i se simplificaran les opcions. Els fabricants de cotxes s’han adonat que no poden competir amb l’avanç frenètic de la tecnologia i que ningú està disposat avui en dia a pagar unes altes tarifes per posar al dia els sistemes de navegació quan els telèfons ho fan gratis. De manera que aviat podrem donar ordres per veu al cotxe tals com: “Porta’m a l’hotel Hilton de la Diagonal”, “Truca a la meva esposa” o “Vull sentir Imagine dels Beatles”.

La pregunta que em faig és quan passarà això amb els televisors ara que hem viscut la tortura de buscar els nous canals i reordenar-los. Quan podrem dir-li al televisor: “Busca´m els nous canals i posa´ls en l’ordre següent: TV1, La 2, TV3, etc...”

Nota: La font d’aquest bloc és l’article de Aaron Kessler i Brian X. Chen, al New York Times (23 de Febrer)

 

 

La indústria comença a prendre's seriosament el canvi climàtic

Com sabeu per anteriors blocs els ordinadors i, en especial, els centres de dades consumeixen una gran quantitat d’energia. Sabíeu que tots els centres de dades d’Apple es nodreixen en un 100% d’energia renovable des del 2013?  També ho fan els campus d’Apple a Austin i Sacramento.  Ara Apple invertirà 850 milions de dòlars en una granja solar que subministrarà energia a les seves instal·lacions a Califòrnia. Al mateix temps invertiran 2.000 milions de dòlars per a convertir una fàbrica de vidre de safir a Arizona en un centre de dades que també s’alimentarà majoritàriament d’energia solar.

Per cert, aquest dimarts el valor borsari de la companyia Apple va superar els 700.000 milions de dòlars, la primera vegada que se supera aquesta xifra. Apple és ara la companyia més valuosa gràcies a l’èxit de vendes dels nous models iPhone 6, sobretot a Xina. Al darrer trimestre les vendes d’Apple han estat de 74.600 milions de dòlars i el benefici net ha estat 18.000 milions de dòlars. Malgrat tot, Apple té una relació P/E (preu/guanys) de només 16,52 quan el promig del Nasdag (la borsa tecnològica de Nova York) és del 25,9 i la de la borsa de Nova York (NYSE) és de 20,7.

Amb el proper llançament de l’Applewatch, es preveu que les xifres de vendes, el benefici i el valor borsari s’incrementaran.

Nota: La principal font d’aquest bloc és l’article de Brian X. Chen, al New York Times (10 de Febrer)

El conseller delegat algorítmic

“The single greatest instrument of change in today’s business world, and the one that is creating major uncertainties for an ever-growing universe of companies, is the advancement of mathematical algorithms and their related sophisticated software”.  Ram Charan, autor del llibre “The Attackers’s Advantage”

No sé si sabeu que Bon Iger, el president de Disney, és el principal responsable del desenvolupament tecnològic de l’empresa. Va congeniar molt bé amb Steve Jobs, l’altre president tecnològic i ara el seu successor, Tim Cook, l’ha anomenat membre del consell d’administració d’ Apple.  He recordat això al llegir el títol d’un recent article de Ram Charan a Fortune: The Algorithmic CEO. Fa uns quants anys, els directors de les empreses solien ser enginyers. Desprès, amb una de les  crisis del final del segle XX, van ser els financers els principals executius. Més tard, en mercats cada vegada més competitius i on els consumidors guanyen poder, han estat els de les àrees comercials i de màrqueting. Ara, amb la cada vegada més present tecnologia, sembla que seran els tecnòlegs els que dominaran l’escena. Sabeu que hi han més de 80 starts-up, és a dir empreses emergents de recent creació,  valorades en més de 1.000 milions de dòlars (la majoria als E.U.A., però alguna també a Xina i la majoria fent ús intensiu de la tecnologia)?

Un dels efectes més evidents de la tecnologia és amb la nova relació establerta entre empreses i consumidors.  Al principi de la revolució industrial la relació entre els artesans i els seus clients era un a un. Desprès va arribar la producció massiva i mercats massius, que ha donat lloc a la segmentació de mercats i, ara, companyies com Amazon, gràcies a la tecnologia han pogut tornar a tractar al consumidor com un  individu, com a l’època artesanal. Això facilita la presa de decisions, la detecció ràpida de canvis de tendències i comportarà una dràstica reducció dels comandaments intermedis de les empreses.  Endemés,  farà més fàcil mesurar l’assoliment dels objectius per part dels empleats.  Totes les organitzacions faran servir algoritmes per a fer les decisions i això s’accentuarà en l’era de la comunicació M2M (Machine to Machine).

Als magatzems Macy’s, per exemple, la tecnologia fa possible la fusió de l’experiència on line amb la de la tenda. Un clienta pot comparar vestits per internet, provar-los a la tenda, passar la comanda mitjançant la tablet i retornar el vestit en persona si no li acaba d’agradar. Els algoritmes també decideixen quan falta estoc en una tenda si la peça ve de la plataforma logística o d’una altra tenda i algoritmes geolocalitzadors presenten ofertes específiques a consumidors que es troben prop de les tendes.

Les companyies industrials, com General Electric, també s’han sumat al carro tecnològic. Donen als clients, fent servir processos analítics avançats, informació de quan els serà necessari fer un manteniment dels seus equips.  Dels 250 mil milions de dòlars que GE té en comandes de serveis, els dos terços són fruit de les seves eines matemàtiques d’anàlisi desenvolupades per l’empresa.

Nota: La principal font d’aquest bloc és l’article de Ram Charan a la revista Fortune, número 2 de l’edició europea del 2015. També he agafat detalls de la biografia de Bob Iger.

 

 

Decés de l'inventor del làser

Charles Townes

 

Encara que els fonaments teòrics del làser es deuen a l’article d’ Einstein del 1917 Zur Quantentheorie der Strahlung (Sobre la teoria quàntica de la radiació), el reconeixement per la invenció del làser  (light amplification by stimulated emission of radiation) el va fer el comité del premi Nobel al atorgar-lo en el 1964 a Charles H. Townes i els russos  Nikolay Basov i Aleksandr Prokhorov treballant de forma independent.  Charles Townes va morir la setmana passada als 99 anys.

Townes, conjuntament amb Arthur L. Schawlow, va escriure en el 1958 l’article “Infrared and Optical Masers” descrivint un aparell per a produir llum làser i va obtenir una patent. L’estudiant de doctorat R. Gordon Gould va esbrinar com construir-lo i el va anomenar làser. Va ser, finalment, Theodore H. Maiman, un físic de la companyia Hughes Aircraft qui va construir el primer làser operatiu en el 1960. Un exemple de que la ciència rarament és el resultat d’una sola persona treballant aïlladament.

El camp d’investigació de Townes era l’estructura de les molècules, el comportament de les microones com una forma de mesurar el temps de forma precisa i aplicacions demandades pel Pentàgon que li aportava fons al seu laboratori de la universitat de Columbia i desitjava millorar el sistemes de comunicacions i de radar.

El seu moment “eureka” li va venir seient en el banc d’un parc a Washington un matí del mes d’abril del 1951 quan va concebre un aparell que va anomenar maser  (microwave amplification by estimulated emission of radiation). Era qüestió d’usar molècules per estimular altres molècules i amplificar la seva potència mitjançant un fenomen de ressonància i de forma que s’alienessin en un raig potent.  Ell va construir el primer maser amb dos estudiants de doctorat en el 1953 i van patentar la seva creació.  Cinc anys més tard, Townes i Schawlow, que era el seu cunyat i que també va ser Nobel de física en el 1981, van dissenyar un làser,  el van anomenar màser òptic i van obtenir una patent per mitjà dels Laboratoris Bell en el 1959, un any abans de que Maiman construís el primer làser.

Townes era un home religiós que veia la religió i la ciència compatibles com ho va exposar breument en la cita: “Entendre l’ordre de l’univers i entendre el propòsit de l’univers no són idèntics, però no estan molt lluny un de l’altre”. Clar que això suposa admetre que l’univers ha de tenir un significat.

El làser és un dels invents que, sense ésser creat tenint en ment una aplicació, n’ha tingut de les més variades. Això demostra, una vegada més, fins i tot des del punt de vista utilitari, la importància de donar suport a la ciència bàsica sense mirar els resultat pràctics immediats. Citem algunes de les aplicacions d’aquesta tecnologia: impressores digitals, lectors de CD, aparells de mesura de distàncies que ja usen fins i tot els fusters, els scanners dels supermercats, cirurgia dels ulls, tall de l’acer, mesura precisa del temps, armes, mesuraments astronòmics precisos com  la distància Terra-Lluna, transmissió de gran quantitat de dades en fibres òptiques, punters en presentacions, entreteniment en discoteques, guiatge de míssils, etc.

 

Quan en els anys 80 vaig introduir, per mitjà de l'empresa Sinel Systems SA,  els primers terminals portàtils làser de codi de barres per fer gestió d'estocs, per exemple, només funcionaven amb llum infraroja, la qual cosa limitava les seves prestacions. Més tard la tecnologia va avançar i van sortir amb llum visible que possibilitava la lectura dels codis de barres impressos amb impressores de raig de tinta  com les que es feien per identificar les bombones de butà. Recordo que vaig visitar la fàbrica de Citroën prop de Paris on les terminals es feien servir per a crear una base de dades de les peces que es muntaven en els cotxes i que permetien la seva traçabilitat en el cas de que aparegués un defecte en algun lot.

Nota: les fonts d’aquest bloc són l’article del periodista Robert D. McFadden en el New York Times (28.1.15) i la Wikipedia. Alguns dels comentaris i reflexions són de collita pròpia.

 

 

El sector espacial està a punt d'explosionar

Els darrers anys hem vist com s’han creat nous sectors tecnològics que han donat lloc a noves empreses que avui dia s’han convertit en gegantines. El sector de l’electrònica, el dels ordinadors personals, la telefonia mòbil, internet, els smartphones, la biotecnologia, etc.

Això passa quan certs avenços en diferents camps convergeixen en un moment donat. És el que va passar amb l’internet en el 1995, el que podríem anomenar el “moment Netscape”.  Va ser quan l’empresa que tenia el navegador Netscape va sortir a borsa, en l’època en que ja existia una xarxa patrocinada pel govern dels E.U.A., Tim Berners-Lee feia poc que havia inventat la World Wide Web al CERN i els PCs i el software corresponent estaven ja força desenvolupats.

Avui en dia, empreses com Space X i Virgin estan abaratint els costos dels llançaments espacials, aviat amb coets recuperables, al mateix temps que augmenta l’ús dels  smartphones i la tecnologia que han contribuït a desenvolupar, i s’estén el cloud computing i el big data. L’espai és la nova internet. No es tracta de viatjar a una altra galàxia o a un planeta germà de la Terra, sinó simplement del diners que es poden obtenir a 500 km de la superfície de la Terra en els propers cinc anys.  Google i Fidelity acaben d’invertir 1.000 milions de dòlars en l’empresa Space X de l’empresari visionari Elon Musk (el de Tesla).  Richard Branson de Virgin Galactic s’ha unit al fabricant de xips pels smartphones, Qualcomm, per a desenvolupar una xarxa de 2.400 satèl·lits per oferir serveis d’internet d’alta velocitat a tots els racons del planeta. Google i Space X van darrere de la mateixa gallina dels ous d’or.

Fins fa poc un llançament espacial costava uns 300 milions de dòlars fent prohibitiu el llançament massiu de satèl·lits i, endemés aquests eren pesats. Per això la xarxa Iridium que pretenia donar cobertura mundial de telefonia mòbil va fracassar. Els avenços tecnològics que ha provocat la fabricació massiva de smartphones han fet que avui es puguin fabricar satèl·lit s a preus molt econòmics de la grandària d’una capsa de sabates. Es preveu que el cost del llançament de satèl·lits s’abarateixi en un factor de 10.000 en els propers anys.

Planet Labs ja està enviant petits satèl·lits a l’espai per a observar la Terra i que no solament oferiran dades sobre el temps o les collites sinó que seran usades de formes insospitades i donaran lloc a noves empreses, de la mateixa manera que en el 1995 ningú va imaginar el que seria Facebook 20 anys desprès. En el 1995 Amazon només venia llibres, alguns periòdics començaven a posar alguna notícia a la xarxa, no existien ni els blocs, ni les xarxes socials ni la música en streaming ni el software com a servei. Podeu imaginar quines empreses sorgiran en els propers 10 anys al caliu dels avenços en l’espai? El turisme espacial serà, sens dubte, una d’elles.

Nota: la font d’aquest bloc és l’article del periodista Kevin Maney a Newsweek