El nostre
univers va néixer en el Big Bang fa 13.772 milions d’anys amb un error de 59
milions d’anys. Els astrònoms calculen que la Via Làctia conté entre 200.000 i
400.000 milions d’estels. Amb el telescopi Hubble s’ha observat una regió
de l’espai que aparentment estava buida i desprès de 11 dies d’observació s’ha
obtingut el que s’anomena Hubble Ultra Deep Field que conté nombroses
galàxies. Més tard s’ha fet una altra exploració més llarga i podeu
comparar la diferència, el Extreme Deep Field conté moltes més galàxies.
Extrapolant els resultats d’aquesta petita regió, l’estimació actual és que
l’univers observable conté 176.000 milions de galàxies, però podrien ser un
bilió.
Semblaria que
el radi de l’univers observable és d’uns 13.700
milions d’anys-llum.( Nota 1) Però, com que l’univers s’ha
expansionat, de fet el radi de l’univers observable és d’uns 46.600 milions
d’anys-llum. Aquest radi va creixent a mesura que la llum de les galàxies més
llunyanes ens arriba i la tecnologia ens permet observar amb més detall
aquestes galàxies. Ara bé, com sabeu, per la llei de Hubble, la
velocitat a la que s’allunyen les galàxies és proporcional a la distància i
endemés fa pocs anys s’ha descobert que l’expansió s’està accelerant. La
conseqüència de tot això és que el màxim radi de l’univers observable en un
futur és de 62.000 milions d’anys-llum. Fixeu-vos que tota l’estona hem estat
parlant d’univers “observable”. Els cosmòlegs teoritzen que aquest
univers és part d’una realitat, pot ser eterna, molt més gran que pot incloure
un gran nombre d’universos amb pot ser constants fonamentals diferents (com la
velocitat de la llum, o la constant de gravitació), o lleis físiques diferents.
Però, tenim
alguna esperança de detectar aquesta possible realitat més enllà de les
fronteres de l’univers observable? Fins fa poc es creia que l’univers era
isòtrop (igual en totes les direccions) i homogeni (no hi ha cap punt
privilegiat), això sí, si mirem l’univers a gran escala, és a dir uns 500
milions d’anys-llum. Es l’hipòtesi més senzilla per a construir models
cosmològics i la observació semblava corroborar-la. En els darrers anys, però,
s’han descobert estructures a escales molt més grans que les dels cúmuls i
supercúmuls de galàxies. Per exemple, en el 1989 es va descobrir la “Gran
Muralla”, una mena de filament de galàxies d’uns 600 milions d’anys-llum de
longitud i també s’han descobert grans espais buits. En els anys 80 també
es va descobrir “el Gran Atractor” un lloc de l’espai que atrau a la Via Làctia
i a milers d’altres galàxies en la seva direcció a velocitats de més de 20 milions
de kms per hora.
Finalment, en
el 2008 s’ha descobert el que s’anomena “Flux Fosc”, que podria ser la primera
evidència d’una realitat fora del nostre univers observable. L’anàlisi
del CMB porta a concloure que hi ha un
vast moviment de cúmuls de galàxies en una direcció i que no troba explicació
dins de l’univers observable. Observant el moviment de galàxies allunyades
influenciades per la gravetat d’objectes la influència gravitatòria de la qual
(o la llum de la qual) encara no ens pot haver arribat podem establir un pont
que ens permet “observar” més enllà de l’univers observable. Per a
fer una analogia: si un professor en una classe no té accés a veure des de la
pissarra el que passa al carrer, però veu que els alumnes han girat el
cap envers la finestra que a ells els permet veure el que passa fora, pot
intuir, per exemple, que ha arribat el repartidor de gelats. Fascinant.
Nota
1 : De fet, no podem observar
directament els primers 380.000 anys (en aquell moment el diàmetre de l’univers
era de 85 milions d’anys-llum) que és quan la densitat de l’univers va baixar
per fer-lo transparent a la llum i d’aquella època és la famosa Radiació
Còsmica de Fons en Microones, o CMB radiation en anglés, l’estudi
de la qual ha donat diversos premis Nobel.
