https://www.dropbox.com/home/Public/Entrevista%20amb%20Extraterrestre
Com que l'Institut d'Estudis Catalans ha digitalitzat la revista catalana "Ciència", de la qual vaig ser redactor en els anys 80, he recuperat aquesta entrevista-ficció que penso pot ser d'interès
Aquest bloc neix d´uns sopars entre amics de formació médica i científica on hem parlat de ciència i religió i hem seguit el debat per email. La finalitat es contribuir a la difusió de la ciència i alhora iniciar un debat sobre qüestions fonamentals com: la vida, l´univers, l´home, l´intel.ligència, la fe, etc.
dimecres, 24 de desembre del 2014
La inducció matemàtica
Un procés demostratiu en matemàtiques és la inducció.
Suposem que tenint una sèrie de proposicions P(n) de depenen d’un nombre n. Si
comprovem que P(1) és vertadera i que de la veritat de la P(n) podem derivar la
veritat de la P(n +1), aleshores P(n) és certa per a tot n. Es com les
fitxes de dominó posades en fila, si fem caure la primera i aquesta fa caure la
següent, totes cauen.
Posem un exemple: si volem demostrar la fórmula
1+2+3+...+n = n(n+1)/2 farem això:
(*) Traient factor comú (n+1) o aplicant la propietat distributiva.
Ara, però usarem el mètode d’inducció per a demostrar que totes les boles de billar són del mateix color.
La proposició és valida quan només tenim una bola. Suposem que tot grup de n boles de billar són del mateix color i ara agafem un grup de n+1 boles: B(1), B(2)....B(n),B(n+1). Pel que suposem (i segons les regles del mètode d’inducció) B(1),...,B(n) són de mateix color i òbviament per la mateixa suposició B(2),...,B(n+1), que és un grup de n boles també són del mateix color. Però està clar que con algunes boles coincideixen en els dos grups, els dos grups han de tenir el mateix color i per tant el grup de n+1 boles té el mateix color i, per tant, totes les boles de billar són del mateix color.
On s’ha produït l’error?
dijous, 4 de desembre del 2014
Llibre en versió digital
Recentment he publicat un llibre amb el contingut d'aquest bloc i altres notes divulgatives anteriors.
El podeu descarregar del dropbox:
https://www.dropbox.com/s/w7vg9z1mcyjs4q7/P%C3%ADndoles%20cient%C3%ADfiques%20alta%20resoluci%C3%B3.pdf?dl=0
El podeu descarregar del dropbox:
https://www.dropbox.com/s/w7vg9z1mcyjs4q7/P%C3%ADndoles%20cient%C3%ADfiques%20alta%20resoluci%C3%B3.pdf?dl=0
dimecres, 3 de desembre del 2014
Podria la vida haver aparegut quan l'univers només tenia 15 milions d'anys??
Abraham
Loeb, astrofísic de Harvard
Us
passo còpia d’un fragment de l’entrevista al NYT per a que veieu com funcionen
els científics. Loeb li diu a la seva dona el dia que té la idea a la
dutxa i que tenen convidats: “Em perdones que no t’ajudi en la preparació del
sopar i que en canvi desprès renti els plats?” D’aquesta forma té el temps per
escriure l’article.
LAST YEAR YOU PUBLISHED AN ASTONISHING PAPER SUGGESTING
THAT SOME TYPE OF LIFE MIGHT HAVE BEEN POSSIBLE IN THE EARLY UNIVERSE, BILLIONS
OF YEARS BEFORE IT APPEARED ON EARTH. WHERE DID THIS COME FROM?
On Thanksgiving morning, I had this
realization: that at the time the first stars and galaxies were formed, the
cosmic microwave background — the radiation left over from the earliest time —
was roughly at room temperature. So the universe, at roughly 15 million years
after the Big Bang, was at a comfortable enough temperature for the chemistry
of life to have incubated.
I realized this while in the shower — as often happens.
We had guests coming in the afternoon. So I asked my wife if instead of helping
her with the meal, I could take care of the dishes after dinner. That gave me a
few free hours to think this out.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)