Abraham Lincoln és considerat com un polític idealista, però quan encara està recent el 200 aniversari del seu naixement (2009), seria interessant repassar una mica la història de l'any crucial de la seva reelecció en el 1864.
La guerra amb el Sud anava malament i tenia oposició dins de l'ala radical seu partit que era el Republicà i en els Demòcrates, que el consideraven un dèspota, un enemic de la llibertat i un violador de la constitució. El seu fill d'onze anys havia mort de tifus i la seva esposa es va tancar a la Casa Blanca deprimida durant més d'un any. Estava pràcticament segur que no seria reelegit. Els diaris el titllaven d' "Abraham Africanus I" i imaginaven diàlegs amb Satan.
Volia que el congrés aprovés la 13a esmena abolint l'esclavitud que estava recollida en la constitució i que a la que el Tribunal Suprem havia donat suport. El Senat ja havia aprovat l'esmena, però necessitava els dos terços del Congrés per a aprovar-la. Sabia que si tenia una victòria militar li seria més fàcil obtenir els vots. No havia tingut sort amb els comandants de l'exèrcit, una sèrie de generals arrogant i incompetents, un dels quals era ara el seu contrincant en l'elecció, el general George P. McClellan.
Finalment, va posar al front del seu exèrcit a Ulysses S. Grant, però, tot i així, l'exèrcit va tenir 65.000 baixes entre el 5 de Maig i el 12 de Juny. Al Setembre, no obstant, va arribar el telegrama de que el general Sherman havia conquerit Atlanta (l'episodi de la guerra descrit en "Allò que el vent s'endugué"). Aleshores Lincoln va mobilitzar les seves tropes polítiques i va obtenir un éxit clamorós en la seva reelecció.
Ara calia obtenir el vot a favor de la 13a esmena en el Congrés. Lincoln va convertir Nevada en estat per obtenir els tres quarts d'estats necessaris per a la ratificació. Va posar al seu col.laborador Charles A. Dana a contactar amb els congressistes reticents a aprovar l'esmena i li va dir que per aconseguir el seu vot els podia prometre el que fos necessari i que ell compliria. En el gener del 1865 li faltaven 14 vots. Aleshores Lincoln es va reunir amb un dels opositors més significatius, un dels majors propietaris d'esclaus, James S. Rollins. Aquest li va confessar que, desprès de la victòria presidencial, havia decidit votar a favor. Amb Rollins com aliat, li va donar una llista de congressistes per a que els contactés.
Lincoln va oferir molts càrrecs als reticents i, finalment, l'esmena va ser aprovada per tots els republicans i 16 demòcrates, amb 8 demòcrates estranyament absents durant la votació. El "Sí" va superar en dos vots els dos terços necessaris.
Com va dir el congressista Thaddeus Stevens, "La mesura més important del segle XIX va ser aprovada mitjançant la corrupció instigada per l'home més pur d'Amèrica".
Lincoln volia anar més enllà i desitjava que els negres poguessin ésser ciutadans amb els mateixos drets. Aquesta va ser la raó per la qual va ser assassinat poques setmanes més tard.
Nota: Com podeu veure, la fi, a vegades, sí que justifica certs mitjans. També podeu fer reflexions sobre la realitat actual més propera tant a l'estat espanyol com als E.U.A.: les constitucions no són sagrades, els tribunals suprems són injusts, les calúmnies i les burles (hem vist com es va dir que Obama era musulmà no nascut als E.U.A.) no són d'ara (Abraham Africanus I). I, per cert, haureu observat que al 1864 el partit progressista als E.U.A, era el republicà.
Un estudiant graduat de l'Observatori de Ginebra ha descobert l'exoplaneta més proper a la Terra orbitant Alpha Centauri B un dels estels triples del sistema estelar més proper a la Terra a només uns 4 anys-llum.
Alpha Centauri A i B situades a 4,37 anys-llum de la Terra. Proxima Centauri està a 4,24 anys-llum del Sol i és l'estel més proper. Es troba a 1,6 bilions de kms de les altres dues estrelles. Els estels A i B orbiten al voltant del seu centre de masses amb un període de 80 anys i a distàncies entre ells que oscil.len entre 1700 milions de kms i 5300 milions de kms, distàncies equivalents a les que separen el Sol de Saturn i de Plutó respectivament.
El planeta és segurament una bola rocallosa que orbita el seu estel cada tres dies a una distància de només 6,4 milions de kms (la Terra està situada a 150 milions de kms del Sol). Per tant, és inhabitable perquè la seva temperatura superficial és de 1200 graus. Però Alpha Centauri B podria tenir altres planetes situats a òrbites habitables que serien les de període d'uns 200 dies.
El descobriment s'ha fet usant un instrument especial en un telescopi de 3,5 m de diàmetre a La Silla (Xile). Les observacions s'han fet al llarg de quatre anys. Per a poder descobrir un planeta en la òrbita habitable (situada més lluny i que, per tant, influencia molt menys el moviment de l'estrella) es tardarien uns 8 o 10 anys si el planeta tingués una massa de 4 vegades la de la Terra.
Els astrònoms estan fascinats per aquest descobriment (que s'ha de confirmar) i alguns ja proposen enviar una sonda espacial a investigar el sistema estelar més proper a nosaltres. Cal aclarir que una sonda així tardaria centenars d'anys en arribar a Alpha Centauri. A títol de comparació, el Voyager 1, llançat en el 1977 és l'artefacte humà més llunyà i està a menys d'un dia-llum de la Terra, tot just entrant l'espai interestel.lar.
Una de les característiques d'Alemanya és la fluidesa amb la que la innovació passa de les universitats i dels centres de recerca governamentals a la indústria. Ara mateix el treball de dos estudiants de la Universitat Tècnica de Munich sobre robòtica acabarà essent aplicat a la ultramoderna fàbrica de BMW a Landshut on es fabricarà el nou BMW i3 el primer vehicle elèctric produit en massa usant materials compostos.
Alemanya ha sabut pujar l'escala tecnològica concentrant-se en productes i processos innovadors que no poden ser copiats fàcilment ni trets del mercat per productes més barats. Com exemple, Alemanya va perdre bona part de la fabricació de tèxtils a països més barats, però va mantenir la producció de màquines de teixir sofisticades i la de teixits més tècnics per les indústries de l'automoció i aeronàutica. Ara aquesta tecnologia està esdevenint clau per la fabricació dels anomenats materials compostos teixint fibres de carboni que els fan molt lleugers i resistents.
Les institucions alemanes de recerca i desenvolupament són modèliques. Bona part de la recerca fonamental es fa en la xarxa de 80 instituts Max Planck, entre ells el d'òptica quàntica a Garching dirigit per Juan Ignacio Cirac, nascut a Manresa.
Juan Ignacio Cirac
La xarxa d'instituts que té més impacte econòmic és la Fraunhofer Society amb uns 60 centres cofinanciats pel govern i les empreses. Té un pressupost anual d'uns dos mil milions d'euros i rep una part dels seus ingressos de les seves patents. Ara mateix un d'aquests instituts està desenvolupant la nova generació de materials compostos basada en la lignina en lloc del petroli. La lignina és un subproducte de la indústria de la fusta i el paper i és pràcticament inexhaurible.
Alemanya té no solament campions globals com Siemens, Mercedes o BMW sinó que també té una sèrie de companyies anomenades "mitjanes" que són líders mundials en els seus nínxols. Un exemple la companyia familiar Trumpf, desconeguda del gran públic, líder en tecnologia de làser industrial i que factura 2.400 milions d'euros.
La Fraunhofer Society va incorporar 3.000 nous investigadors en la pitxor fase de la crisi financera. Els nous centres Fraunhofer tenen assegurada la financiació de forma indefinida i no s'els evalúa durant els primers cinc anys d'existència, amb l'únic requeriment de que captin de les empreses el doble del capital que hi ha posat el govern. De promig, els seus investigadors passen al cap de 10 anys a les empreses i, viceversa, alguns dels millors enginyers de les indústries exerceixen de professors o directors dels seus instituts. Aquesta fluidesa de talent contribueix a l'èxit de la innovació alemana.
I l'Estat Espanyol com es compara? Bé, en una classificació recent ocupa el lloc número 10 entre els millors països en ciència, fruit de l'avanç espectacular dels darrers 30 anys, però només el 23 en nombre de patents. Aquí veieu la diferència amb Alemanya.
