dimecres, 24 de juny del 2015

Elon Musk, el nou Steve Jobs?




                                                               Elon Musk

Elon Musk, nascut a Sudàfrica, emigrat primer a Canadà i desprès als E.U.A. és un dels més importants empresaris actuals com ho demostren les seves empreses Tesla i Space X, endemés de la quina dirigeixen els seus cosins, Solar City, i de la qual ell és president. La seva fortuna va començar amb la venda d’una empresa d’internet, Zip2, a Compaq i, sobretot, amb  la venda de Paypal a Ebay, desprès d’una fusió de l’empresa que ell presidia, X.com amb Paypal que el va convertir en el principal accionista de l’empresa fusionada. A la venda va ingressar 250 milions de dòlars, els quals va invertir majoritàriament en les seves noves empreses.

Musk mai ha estat interessat en fer-se milionari sinó que les seves accions venen motivades per la seva visió del que convé pel futur de la humanitat i al seu país d’adopció, els E.U.A. Rebaixar la dependència del petroli va ser una de les raons per fundar Tesla i l’altra va ser la preocupació pel canvi climàtic al qual contribueixen en gran mesura les emissions dels vehicles de combustió. Solar City, que en pocs anys pot convertir-se en la principal proveïdora d’electricitat dels E.U.A., va ser fundada per aprofitar una oportunitat de mercat, sens dubte, però també per a contribuir a solucionar el problema de l’escalfament global. Una prova de que no persegueix els diners per se és que ha posat les patents de Tesla a disposició de tothom.

Finalment, Space X, la única empresa privada que ha enviat una càpsula a l’Estació Espacial Internacional, té com objectiu final fundar una colònia massiva a Mart en un horitzó de 20 o 30 anys, per rebaixar els riscos de que una catàstrofe a la Terra, com l’impacte d’un asteroide, porti a la pràctica desaparició, sinó de l’espècie, sí de la civilització moderna.

Musk ha estat molt criticat pel seu caràcter tirànic que de vegades aflora en la relació amb els seus competidors, empleats o ex-empleats. Sol ser un tret de caràcter associat als grans líders. Picasso va tenir també certes crítiques en aquest sentit. Deixant això de banda, quines han estat les claus del seu èxit?

En primer lloc el fet de que és un visionari. Apostar, per exemple, pel cotxe elèctric, una vella idea que mai havia fructificat ha estat un repte grandiós que ha estat a punt de portar-lo a la fallida financera, almenys dues vegades. En una va plantejar la venda de l’empresa a Google per evitar-la. Però té molt sentit. Un cotxe elèctric té molt poques parts comparat amb els milers dels cotxes tradicionals. El motor elèctric té una eficiència del 60% amb comparació amb el 10% dels de gasolina. El motor elèctric és petit i això significa més espai interior en el cotxe o la possibilitat de tenir dos maleters, un  al davant i un al darrera. Per aprovisionar-nos de corrent elèctric ho podem fer des de casa o en estacions que es carreguen amb energia solar i així evitem el cost enorme de distribució de la gasolina i el seu impacte ecològic. El manteniment del cotxe elèctric és molt simple. Part de la frenada es pot fer fent girar el motor al revés, cosa que endemés carrega la bateria. El seu software, un component cada vegada més important, es pot actualitzar a distància com es fa amb l’iPhone. Segons un dels propietaris de Tesla el famós biòleg Craig Venter, Tesla is a computer on wheels.

El triangle d’empreses de Musk es molt sinergètic. Solar City instal·la bateries que produeix Tesla a les cases i negocis que fan servir la seva energia solar com a complement per a les nits o els dies grisos. Els panells solars de Solar City s’instal·len en les estacions de càrrega de bateries GRATUÏTES que Tesla està construint al llarg dels E.U.A. En aquestes es pot optar o bé per una càrrega ràpida de 20 minuts o per un canvi robotitzat de bateria en cinc minuts que costa el mateix que omplir el dipòsit en un cotxe convencional. Amb autonomies que van des de 300 a 800 kms segons els models actuals o futurs s’elimina la principal desavantatge del cotxe elèctric.  Una altra sinergia és entre Space X i Tesla pel que fa a nous materials o noves formes de producció. Per exemple, Space X ha desenvolupat una forma de soldar peces d’alumini que s’ha aplicat als cotxes de Tesla.

El segon factor d’èxit de Musk és la seva capacitat de treball, la seva perseverança a prova de bomba i la seva capacitat de resistència a l’estrès. Sembla que la seva dura infància, amb un pare dur i les burles que va sofrir a l’escola pel seu caràcter retret l’han fet molt resistent. Aquestes qualitats l’han fet prosperar en moments en els que altres persones haguessin tirat la tovallola.

El tercer factor és el seu talent, la seva extraordinària memòria i la seva capacitat per a absorbir informació sobre indústries de les quals era desconeixedor. La seva doble formació en economia i física en la universitat de Pennsylvania segurament li ha servit per entendre els reptes tecnològics als quals s’ha afrontat.

El quart factor d’èxit ha estat la possibilitat de envoltar-se de gent molt preparada, gràcies a la cultura empresarial i tecnològica existent als E.U.A. També la capacitat de trobar finançament privat i del govern, una altra de les característiques dels E.U.A.

Un cinquè factor seria les seves habilitats negociadores i el saber convertir-se en una personalitat mediàtica, potser no tan refinada com Steve Jobs, però. Segons ell, no té temps de preparar les seves presentacions com ho feia Jobs.

Finalment, un sisè factor ha estat la sort. Les seves empreses han estat a punt de fer fallida tres vegades, però un gir inesperat les ha salvat. Un exemple, el contracte de la Nasa pel qual lluitava amb empreses molt mes acreditades i que, al final, ha estat per Space X. El seu primer coet, el Falcon 1,  va fallar tres vegades. Si hagués fallat una quarta Space X s’hagués vista obligada a plegar. La seva sort també es va manifestar quan en un viatge a Àfrica va agafar una forma molt agressiva de malària que va ser mal diagnosticada. Un metge visitant de l’hospital on estava ingressat va reconèixer la malaltia i li va receptar els medicaments adequats. Li va dir que si hagués passat al dia següent hauria mort.

Ara Musk intenta rebaixar dràsticament el preu dels llançaments espacials fent que la primera fase del coet, que és la part més costosa,  aterri de forma vertical i es pugui reutilitzar. Una altra innovació recent és la fabricació d’un motor d’un coet d’una sola peça fent servir una impressora 3D. També està construint una gran fàbrica de bateries a Nevada, amb la col·laboració de Panasonic i subvencions importants de l’estat que ell ha negociat molt hàbilment, ja que la bateria és el component clau dels cotxes elèctrics i això li donarà un important avantatge competitiu. Per altra banda, està desenvolupant un tercer i un quart model de cotxes elèctrics i nous i més potents coets capaços d’anar a la Lluna o a Mart.

Entre els seus projectes de futur es col·locar centenars de satèl·lits en una òrbita baixa per portar internet d’alta velocitat a tot el món. També ha dissenyat un sistema de transport d’alta velocitat que portaria càpsules amb viatges o cotxes per tubs a baixa pressió a velocitats de 1.200 km/h i a un cost estimat d’un 10% del que costaria un tren d’alta velocitat.
Nota: La font d'aquest bloc és la biografia “Elon Musk: Tesla, Space X and the Quest for a Fantastic Future”, d’Ashlee Vance.

diumenge, 7 de juny del 2015

El desacoblament de la intel·ligència i de la consciència


Sovint m’han interessat els reptes ( i possible impacte en la societat del segle XXI ) de la intel·ligència artificial i de la robòtica i del problema de la consciència. Ara m’ha semblat molt interessant un concepte, que no havia vist fins ara, explicat en l’entrevista que Daniel Kahneman li ha fet a Yuval Noah Harari a www.edge.org ).  Kahneman, premi Nobel d’economia, és autor del llibre Thinking Fast and Slow.

Harari ha escrit el magnífic llibre, Homo Sapiens, un condensat de la història humana des dels inicis de la nostra espècie fins els nostres dies. Ara Harari, com a continuació del seu llibre, es planteja una visió del que ens pot portar el futur en el segle XXI. No es tracta d’una predicció, ja que, com ell diu, el futur no es pot predir, però sí d'obrir una reflexió de quin ventall de possibilitats haurem d’encarar.

Kahneman comença dient que ha llegit dues vegades el llibre de Harari i li agrada el capítol que es titula “The Discovery of Ignorance” perquè això assenyala, segons Harari, el naixement de la ciència. Quan descobrim que som ignorants, aleshores ens plantegem què podem fer per deixar de ser-ho.

La idea que potser m’ha agradat més de la conversa, que dura uns 40 minuts, és la del desacoblament de la consciència i la intel·ligència (“decoupling”). Fins fa poc aquests conceptes anaven junts. Per exemple, els ximpanzés que tenen un cert grau d’intel·ligència com es demostra en la capacitat d’usar eines i aprendre el llenguatge dels signes, també tenen autoconsciència com es demostra quan se’ls pinta una taca vermella en la front quan dormen i se’ls posa davant d’un mirall i comencen a fregar-se la taca que no havien vist fins que els hem posat davant del mirall.  Ara tenim intel·ligències artificials que no són conscients, però que poden fer millor que els humans certes tasques. Això ha estat possible gràcies a l’especialització. Un robot no podria fer avui en dia les tasques que feien els nostres avantpassats caçadors-recol·lectors perquè eren massa complexes. Però aviat un cotxe autònom podrà fer de taxista. El cotxe de Google serà infinitament menys complex que un taxista humà i no podrà fer algunes de les tasques que fa el taxista, com ajudar a carregar les maletes, però podrà fer la tasca essencial que fa un taxi, que és transportar humans del punt A al punt B, amb menys accidents i de forma molt més barata.

Aquesta substitució d’humans per màquines, que ja comença a ser evident en el sector militar, succeirà en l’economia. Sí, fa potser 30 anys, ja es va dir que això passaria i encara no s’ha materialitzat a gran escala, però Harari diu que passa com en la història del llop. S’ha anunciat tantes vegades que arribava que, al final, no hem estat preparats quan ha arribat.

Això accentuarà la divisió entre els que tindran una gran preparació intel·lectual i tindran feines molt ben remunerades i la resta que faran treballs molt manuals o es quedaran sense feina. Ell no creu que la gent arribi a passar gana, ja que la tecnologia augmentarà la productivitat, però el principal problema serà l’avorriment. Només hi veu una sortida per aquesta gent: les drogues i els videojocs. De fet, recordo un documental sobre les ciutats del Regne Unit que han patit una gran crisi industrial on es veia joves, quasi analfabets i grassos asseguts en un sofà davant d’una gran pantalla de TV on passaven el dia. Algunes famílies del Regne Unit han viscut durant unes quantes generacions a costa de l’estat perquè no troben (o no cerquen) feina.

Harari també diu que en un futur serà possible evitar la mort. La mort ha estat, fins ara, la gran igualadora. Tant si ets ric com si ets pobre acabes morint. Com s’ha vist en algunes pel·lícules de Hollywood, en el futur els rics es podran pagar tractaments que allargaran la vida de forma pràcticament indefinida. No sabem com reaccionarà la humanitat davant d’aquests canvis tant profunds en la salut i el treball, però potser en aquesta crisi econòmica que hem patit ja es comencen a albirar algunes de les coses que preocupen a Harari.

Nota: La font d'aquest bloc és la conversa entre Yuval Noah Harari i Daniel Kahneman (http://edge.org/conversation/yuval_noah_harari-daniel_kahneman-death-is-optional).