dimecres, 28 de març del 2012

El cervell pot percebre com a pròpia una mà de goma

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=nzF_DfOafKw

En aquest vídeo es veu com, ocultant una mà d'una persona de la seva vista i substituïnt-la per una mà de goma, l'experimentador acarícia les dues mans durant uns segons. Quan una altra persona agredeix la mà falsa, el subjecte de l'experiment treu la mà no amenaçada perquè en el seu cervell les dues mans s'han identificat.

El Dr. Ramachandran ha usat una tècnica similar amb l'ajut d'un mirall per a "curar" els pacients que desprès d'una amputació tenen la sensació de seguir tenint el membre i sovint experimenten dolors en la extreminat que ja no existeix.

La conclusió és que no ens podem refiar al 100% de les nostres percepcions. El cervell té un mapa mental del nostre cos (vegeu el bloc sobre el cervell de principi de març), però aquest mapa pot ser trastocat en un experiment fet a propòsit o com a resultat d'un accident traumàtic.

dimarts, 27 de març del 2012

Australopitec Sediba



Recentment s'ha descobert una nova espècie d'Australopitec que podria ser un avantpassat del gènere Homo i en concret ho seria, més directament, de l'Homo Erectus, encara que aquesta hipòtesi genera controvèrsia. El fet és que s'han descobert restes molt completes de diversos exemplars, entre ells una femella adulta i un jove mascle en una mina de Sudàfrica. Es tracta d'una espècie que mescla trets humans i trets d'australopitecs. Una de les coses que demostra és que certs trets humans que ens pensàvem que havien co-evolucionat com una més gran capacitat craneal i una pelvis de les femelles més gran per a facilitar el naixement, o braços més curts i mans més destres, ho han d'haver fet per separat, ja que aqusta espècie té pelvis grans i cervell petit, braços llargs i mans destres. Es tracta d'un dels descobriments antropològics més importnats dels darrers anys i s'espera trobar molts més fòssils en aquest jaciment, datat amb una antigüitat d'uns 2 milions d'anys. L'Australopitec Sediba podria ser un successor de l'Australopitecus Africanus.

Fins i tot, és possible que, si es confirma que s'han trobat restes de pell, poguem seqüenciar el seu ADN. Fins ara l'hominin més antic del que s'havia seqüenciat l'ADN era un Neandertal de 100.000 anys.

No se sap que va causar l'extinció d'aquesta espècie encara que la seva datació coincideix amb l'estrany fenòmen del capgirament del camp magnètic terrestre quan el pol nord magnètic va passar al pol sud i viceversa. Com sabeu el camp magnètic terrestre ens protegeix de la radiació. Una altra causa podria ser una escassetat d'aigua.

divendres, 23 de març del 2012

El premi Turing



Com recordareu els que m'heu seguit en les Newsletters prèvies a aquest bloc, Alan Turing està considerat el pare de la informàtica moderna. Els seus treballs teòrics són fonamentals i les seves contribucions pràctiques durant la Segona Guerra Mundial haguèssin merescut el nomenament de Sir, ja que el seu equip a Bletchey Park va descodificar la famosa màquina Enigma amb la que els alemanys enviaven missatges xifrats als seus submarins. En lloc d'això, com que era homosexual, la policia al va sometre a un tractament de castració química com alternativa a la presó que li va causar una depressió i es va suicidar. Anglaterra era talibana en els anys 50!

El premi Turing financiat per Google i Intel està dotat amb 250.000 dòlars i és l'equivalent del Nobel en informàtica.

Aquest any ha estat concedit a Judea Pearl, un jueu americà de 75 anys que va desenvolupar una nova forma d'atacar els problemes que es planteja la intel.ligència artificial i que està en la base de la detecció de frau en les targetes de crèdit, en les cerces que fa el Google, el reconeixement del llenguatge parlat per part dels ordinadors i el software que feia servir l'ordinador Watson d'IBM que va guanyar el campionat de Jeopardy (comentat en una de les Newsletters).

Preguntat que pensa fer amb els diners ha dit que segurament els repartirà, com ha fet amb altres premis, en tres parts: una part per la universitat on es va formar, l'Israel Institute of Technology, una part pels seus cinc néts i la tercera part per la fundació Daniel Pearl. Es dòna la circumstància de que Judea Pearl és el pare de Daniel Pearl, el periodista assassinat al Pakistà.

dijous, 8 de març del 2012

Per a que poden servir les màquines intel.ligents

Torno amb les idees del llibre de Jeff Hawkins. Segons ell serà possible construir màquines intel.ligents imitant el còrtex humà, però aquestes màquines no seran androides ni tindran la part més vella del cervell. Per tant, no tindran emocions ni ambicions. Donat que els transistors són un milió de vegades més ràpids que les neurones, les màquines podran superar-nos en intel.ligència.

Quines tasques els hi podrem asignar? Podem començar pels objectius que s'havia proposat el programa de l'anomenada IA (Intel.ligència Artificial), com la visió artificial, el reconeixement del llenguatge i els cotxes inte.ligents, entre altres. I podrem dotar a aquestes màquines de sensors que superin les limitacions dels nostres sentits com visió infrarroja, capacitat per captar ultrasons, visió telescòpica, comprensió de múltiples llengües, etc. Les màquines hauran de ser entrenades, però clar no necessitaran descansar i es podran entrenar 24h al dia i una vegada entrenades es podran clonar sense necessitat de recomençar com quan es crea un nou ésser humà.

Al tenir una visió intel.ligent podran fer les tedioses tasques de vigilància sense assistència humana (o molt poca) i podran distingir entre una persona que truca a la porta amb un regal i una que porta una arma, per exemple.

I a cada generació seran més potents, més petites i més ràpides, com ha passat amb els ordinadors.

Al ser tan ràpides podran absorbir el contingut de milers de llibres en hores o minuts. I acabaran excedint la capacitat del cervell humà que ha estat creat per un procés cec evolutiu, no per un disseny intel.ligent. El cervell humà és jeràrquic, però té un nivell de jerarquia limitat i podrem construir màquines amb nivells de jerarquia molt més sofisticats. Les emplearen per als problemes que avui encara no podem resoldre adequadament com el disseny de proteïnes i la predicció del temps. Possiblement seran capaces de visualitzar espais de més de 3 dimensions i ajudar als físics en les seves teories que pressuposen més dimensions, com la teoria de cordes.

Aquestes màquines pot ser no passaran el test de Turing sobre la intel.ligència perquè ja hem dit que no cal que es comportin com humans.

diumenge, 4 de març del 2012

El cervell, un tema fascinant

Acabo de llegir dos llibres interessants sobre el cervell: "Phantoms in the Brain" del neuròleg V.S. Ramachandran que ha investigat, entre altres temes, les persones que han perdut una extremitat i que creuen fermament que encara la tenen fins el punt de sentir dolors, de vegades, insuportables. L'altre és d'un emprenedor i informàtic (fundador de l'empresa PalmPilot), Jeff Hawkins, que es titula "On Intelligence".

Hawkins creu que els esforços dels que proposen la Intel.ligència Artificial basada en els ordinadors estan condenats al fracás ja que els ordinadors, com ja va dir el filòsof John Searle, no entenen res. Malgrat tot, creu que en els propers anys construirem màquines intel.ligents imitant el còrtex humà pel qual proposa un model copiable. No seran androides com els de les pel.lícules de ciència ficció, però tindran un model del món com el cervell que hauran desenvolupat en un procés d'aprenentatge.

Com a curiositat, el cervell no té cap òrgan sensor (en concret no té tacte). Els inputs dels sentits els transforma en patrons abstractes i per això és possible que un cec pugui veure per mitjà de la llengua si connectem una càmara a la llengua. Les sensacions de la llengua el cervell les transforma en visió (un sistema desenvolupat per Paul Bach de la universitat de Wiscosin). No existeix la percepció directa com també ho prova el cas de les extremitats fantasmes.

El cervell té també un mapa de les nostres parts del cos. La zona on hi ha el mapa dels dits dels peus és aprop de la zona on hi ha el mapa dels genitals. Per això en algunes persones els dits dels peus són zones erògenes.

El tema del cervell, com el de la vida està en la frontera del coneixement i en els propers anys ens pot donar sorpreses fascinants i segurament arribarem a dilucidar l'origen de la consciència.