Què hi ha darrera del núvol informàtic?

Un dels centres de dades de Microsoft a Quincy (Washington) en un terreny que ocupa l'equivalent a 30 illes de l'Eixample

Sovint es parla del "núvol" en informàtica com una cosa etèrea on podem allotjar els nostres programes i fitxers informàtics. Però, quin substracte físic té el núvol? Com veieu els centres de dades que el sostenen són megainstal.lacions, són les fàbriques del segle XXI de les economies avançades i com a tals consumeixen una considerable quantitat d'energia. Per això sovint estan prop d'on es pot obtenir energia barata com a la vora del riu Columbia on a més del centre de dades de Microsoft hi ha un de Yahoo i un de Dell. L'energia hidroelèctrica és molt fiable, però, tot i així, Microsoft ha equipat el seu centre amb 40 generadors diesel gegantins perquè el servei per internet no es pot interrompre mai.  La companyia hidroelèctrica ha hagut de construir una subestació per a Micrsosoft que podria facilitar corrent a 29.000 cases americanes (que com sabeu per les pel.lícules no són  precisament petites).

Com veieu, l'email i els altres serveis d'internet no són, des del punt de vista energètic, tan eficients com sembla.

Curiosament, encara que l'energia hidroelèctrica està considerada per molts una energia neta i renovable, en els darrers anys s'han suprimit als E.U.A. més de mil preses.  Interfereixen amb el moviment dels salmons, causen pérdua d'oxigen en l'aigua, presenten riscos de trencament per envelliment, tenen una capacitat disminuïda d'emmagatzemar aigua degut als sediments acumulats, interrompen el flux normal dels rius, etc...

Els emprenedors americans

Elon Musk, cofundador de Paypal, Tesla i Space X




Tesla, un esportiu d'alta gamma totalment elèctric, accelera de 0 a 100 en  menys de 4 segons


L'estat espanyol i Catalunya tenen emprenedors. Per posar uns exemples de persones que, començant de zero, han arribat molt amunt tenim Isaac Andik (Mango) i Amancio Ortega (Zara), aquest darrer és un dels homes més rics del món.

No obstant, crec que als E.U.A. trobem emprenedors que estan en una altra categoria perquè s'han fet famosos en diferents camps i han retornat a la societat una bona part del que n'han obtingut. Paul Allen, per exemple, cofundador de Microsoft esponsoritza la recerca d'intel.ligència extraterrestre amb nombrosos radiotelescopis, ha fundat el Allen Institute for Brain Science i ha reclutat a Christof Koch per a dirigir-lo. Koch va col.laborar amb Crick (el codescobridor de l'ADN) en l'estudi de la consciència i és un dels científics que ha fet que l'estudi de com emergeix la consciència a partir de la matèria sigui un respectable camp d'investigació.  Tots coneixem també la tasca de Bill Gates en la fundació Melinda and Bill Gates en diverses malalties, entre elles la malària.

Avui us parlaré d'Elon Musk, sudafricà que va emigrar a Canadà als quinze anys. Va treballar en granges i fusteries fins que es va matricular a la Queen`s University d'Ontario. D'allí va passar a la Pennsylvania State University i es va llicenciar en econòmiques i física per a seguir un doctorat en física a Stanford que no va acabar perquè va fundar Zip2, empresa que va vendre a Compag per 300 milions de dòlars. Quan era a la universitat ja va identificar els tres sectors claus de futur on ell volia contribuir: internet, energia sostenible i exploració espacial. 

Més tard va confundar PayPal i desprès de vendre-la ha fundat Tesla Motors, Space X, Solar City i Everdream (un centre de dades).  Entre els seus projectes futurs hi han: un avió comercial del tamany d'un Boeing que s'enlairarà verticalment, una connexió anomenada Hyperloop que enllaçarà el centre de San Francisco i el de los Angeles en trenta minuts i una colònia humana a Mart en 10 o 15 anys. Una activitat tan frenètica ha tingut impacte en la seva vida emocional.  Ja s'ha divorciat dues vegades i encara que diu necessitar una companya sembla que no l'hi pot dedicar més de 10 hores a la setmana.

Amb tots els seus defectes (hi ha molts empleats que l'admiren, però altres que el critiquen), no hi ha dubte de que Musk és una persona excepcional. Space X és una companyia que fa beneficis, és la primera companyia privada que ha posat un coet a l'espai i té importants contractes amb la Nasa per enviar cargaments i astronautes a l'estació espacial. La seva riquesa s'estima és de 2.000 milions de dòlars. Té 41 anys.

Robòtica i altres avenços tecnològics

 

Baxter, un robot de l'empresa Rethink Robotics, especialment dissenyat per a poder treballar amb humans

 

 

 

Aquest dibuix il.lustra el possible llançament inaugural dels propers campionats mundials de futbol a Brasil (2014) per part d'un adolescent paraplègic ajudat per un exoesquelet

 

Estem, en el camp de la robótica, en un moment similar al començament dels ordinadors personals.  Fins ara els robots industrials estaven generalment apartats dels humans, ja que com a màquines, comporten els seus riscos.  Ara es pretenen apropar aquests dos mons. El robot Baxter permet aquesta col.laboració més estreta i es posa a la venda el mes d'Octubre per 22.000 dòlars. Es calcula que el seu cost horari serà de 4 dòlars, la qual cosa podria fer que certes indústries es puguessin tornar a localitzar a Occident, sobretot tenint en compte el cost i el temps de transport que influeix en la qualitat del servei. 

 

Encara que Baxter és programable, la manera com l'usuari normalment el farà fer noves tasques és mostrant-los-hi com ho fem amb els humans. Aquest i altres robots seran plataformes sobre les que altres desenvolupadors podran afegir hardware i software com s'ha fet amb els PCs.

 

L'altre camp en el que s'estan produint avenços espectaculars és en l'interfície cervell/robot, especialment indicat per les persones amb importants minusvalideses.  Ja s'ha aconseguit que una persona amb el seu cervell pugui dirigir un braç robòtic a agafar un vas i acostar-li a la boca. Científics de la universitat de Duke a Carolina del Nord han aconseguit que un mico al que s'han implantat electrodes en el seu cervell controli els moviments d'un avatar que veu en pantalla.  El mateix mico poc controlar un robot situat a la ciutat japonesa de Kyoto fent ús d'un protocol d'internet d'alta velocitat. Pel mundial del Brasil s'espera que un jove paraplègic amb un ordinador a la seva motxila capaç d'escanejar el seu cervell (una tècnica menys invasiva que la implantació d'electrodes) pugui transmetre les ordres del seu cervell a un exoesquelet que li permeti fer en llançament inaugural davant de 3.000 milions de persones, la qual cosa faria que aquestes s'adonguessin de les possibilitats que aquestes invencions poden suposar pels mutilats de guerres o accidentats.

 

Finalment, un altra avenç important s'està producint en el conreu d'òrgans per a transplantaments que fins ara presentaven el problema del rebuig. Es tracta de fer servir una estructura d'una atra persona o animal, però fins i tot ja hi ha qui ho fa de plàstic  pels òrgans més senzills, i sobre ella construir l'òrgan usant cèl.lules mare del  propi pacient, evitant, d'aquesta forma el rebuig.

 

 

 

 

 

 

 

Exoplanetes

Sistema planetari de l'estel HR 8799  (L'imatge central és un senyal residual desprès d'haver eliminat el llum de l'estel per una millor visualització dels tres planetes). Aquest estel és relativament jove (uns 30 milions d'anys) i està situat a 129 anys-llum de la Terra. Té un 50% més de massa que el Sol i una lluminositat de quasi 5 vegades la de la nostra estrella.

Actualment es coneixen 837 planetes en 660 sistemes planetaris més enllà del nostre sistema solar.  Això ha estat un desenvolupament molt recent,  ja que fins l'any 1992 no es van descobrir els primers exoplanetes al voltant d'un pulsar (un estel de neutrons) i fins l'any 1995 no es va descobrir el primer exoplaneta al voltant d'un estel dels anomenats de la "seqüència principal", estels normals, per dir-ho d'alguna manera.  Es calcula, basant-se en la proporció de planetes al voltant dels estels estudiats (amb l'objectiu de trobar-ne) que la Via Làctia podria tenir uns 160.000 milions de planetes al voltant d'estels i podrien haver-ni bilions flotant lliures en l'espai interestel.lar.  Normalment els exoplanetes es descobreixen de forma indirecta. Per exemple, perquè fan variar la velocitat radial dels seus estels (i modifiquen la longitud d'ona de la llum que ens arriba d'ells) o perquè els eclipsen al passar davant d'ells com va passar no fa gaire amb Venus i el Sol.  Poques vegades obtenim una evidència fotogràfica i la imatge que teniu al començament d'aquest bloc n'és un exemple.

Una gran proporció d'estels són binaris (consisteixen en dos estels propers, a vegades inclús més). Fins fa poc es pensava que aquests sistemes no podien tenir planetes en òrbites estables.  Ara, per primera vegada, el satèl.lit Kepler ha descobert un sistema planetari múltiple que sembla estable al voltant de dos estels, però de tamanys molt diferents. Aquest sistema, anomenat Kepler 47 està a 4.900 anys-llum de la Terra a la constel.lació del Cigne. L'estel central té el tamany del Sol i el secundari només és una tercera part del Sol. El planeta més proper té un període de 50 dies i el reu radi és 3 vegades el de la Terra. El segon planeta té un tamany semblant al de Neptú, té un període de 303 dies i està en la zona habitable, encara que és un planeta gasós i, per tant, segurament no alberga vida.

Aquí trobareu un fascinant vídeo de la Nasa que descriu com és aquest sistema solar.  Els avenços tecnològics i científics ens permeten viure en una època meravellosa en la que el nostre coneixement de l'univers s'enriqueix una mica cada dia.


http://www.nasa.gov/multimedia/videogallery/index.html?media_id=151299651