Quin és el tamany de l'univers?

 

 

 

 

 

 

 

El nostre univers va néixer en el Big Bang fa 13.772 milions d’anys amb un error de 59 milions d’anys. Els astrònoms calculen que la Via Làctia conté entre 200.000 i 400.000 milions d’estels.  Amb el telescopi Hubble s’ha observat una regió de l’espai que aparentment estava buida i desprès de 11 dies d’observació s’ha obtingut el que s’anomena Hubble Ultra Deep Field que conté nombroses galàxies.  Més tard s’ha fet una altra exploració més llarga i podeu comparar la diferència, el Extreme Deep Field conté moltes més galàxies. Extrapolant els resultats d’aquesta petita regió, l’estimació actual és que l’univers observable conté 176.000 milions de galàxies, però podrien ser un bilió.

 

Semblaria que el radi de l’univers observable és d’uns 13.700 milions d’anys-llum.( Nota 1) Però,  com que l’univers s’ha expansionat, de fet el radi de l’univers observable és d’uns 46.600 milions d’anys-llum. Aquest radi va creixent a mesura que la llum de les galàxies més llunyanes ens arriba i la tecnologia ens permet observar amb més detall aquestes galàxies.  Ara bé, com sabeu, per la llei de Hubble,  la velocitat a la que s’allunyen les galàxies és proporcional a la distància i endemés fa pocs anys s’ha descobert que l’expansió s’està accelerant. La conseqüència de tot això és que el màxim radi de l’univers observable en un futur és de 62.000 milions d’anys-llum. Fixeu-vos que tota l’estona hem estat parlant d’univers “observable”.  Els cosmòlegs teoritzen que aquest univers és part d’una realitat, pot ser eterna, molt més gran que pot incloure un gran nombre d’universos amb pot ser constants fonamentals diferents (com la velocitat de la llum, o la constant de gravitació), o lleis físiques diferents.

 

Però, tenim alguna esperança de detectar aquesta possible realitat més enllà de les fronteres de l’univers observable?  Fins fa poc es creia que l’univers era isòtrop (igual en totes les direccions) i homogeni (no hi ha cap punt privilegiat), això sí, si mirem l’univers a gran escala, és a dir uns 500 milions d’anys-llum.  Es l’hipòtesi més senzilla per a construir models cosmològics i la observació semblava corroborar-la. En els darrers anys, però, s’han descobert estructures a escales molt més grans que les dels cúmuls i supercúmuls de galàxies.  Per exemple, en el 1989 es va descobrir la “Gran Muralla”, una mena de filament de galàxies d’uns 600 milions d’anys-llum de longitud i també s’han descobert grans espais buits.  En els anys 80 també es va descobrir “el Gran Atractor” un lloc de l’espai que atrau a la Via Làctia i a milers d’altres galàxies en la seva direcció a velocitats de més de 20 milions de kms per hora.

 

Finalment, en el 2008 s’ha descobert el que s’anomena “Flux Fosc”, que podria ser la primera evidència d’una realitat fora del nostre univers observable.  L’anàlisi del CMB porta a  concloure que hi ha un vast moviment de cúmuls de galàxies en una direcció i que no troba explicació dins de l’univers observable. Observant el moviment de galàxies allunyades influenciades per la gravetat d’objectes la influència gravitatòria de la qual (o la llum de la qual) encara no ens pot haver arribat podem establir un pont que ens permet “observar” més enllà de l’univers observable.   Per a fer una analogia: si un professor en una classe no té accés a veure des de la pissarra el que passa al carrer,  però veu que els alumnes han girat el cap envers la finestra que a ells els permet veure el que passa fora, pot intuir, per exemple, que ha arribat el repartidor de gelats. Fascinant.

 

Nota 1 :  De fet,  no podem observar directament els primers 380.000 anys  (en aquell moment el diàmetre de l’univers era de 85 milions d’anys-llum) que és quan la densitat de l’univers va baixar per fer-lo transparent a la llum i d’aquella època és la famosa Radiació Còsmica de Fons en Microones,  o CMB radiation en anglés, l’estudi de la qual ha donat diversos premis Nobel.