diumenge, 7 de juny del 2015

El desacoblament de la intel·ligència i de la consciència


Sovint m’han interessat els reptes ( i possible impacte en la societat del segle XXI ) de la intel·ligència artificial i de la robòtica i del problema de la consciència. Ara m’ha semblat molt interessant un concepte, que no havia vist fins ara, explicat en l’entrevista que Daniel Kahneman li ha fet a Yuval Noah Harari a www.edge.org ).  Kahneman, premi Nobel d’economia, és autor del llibre Thinking Fast and Slow.

Harari ha escrit el magnífic llibre, Homo Sapiens, un condensat de la història humana des dels inicis de la nostra espècie fins els nostres dies. Ara Harari, com a continuació del seu llibre, es planteja una visió del que ens pot portar el futur en el segle XXI. No es tracta d’una predicció, ja que, com ell diu, el futur no es pot predir, però sí d'obrir una reflexió de quin ventall de possibilitats haurem d’encarar.

Kahneman comença dient que ha llegit dues vegades el llibre de Harari i li agrada el capítol que es titula “The Discovery of Ignorance” perquè això assenyala, segons Harari, el naixement de la ciència. Quan descobrim que som ignorants, aleshores ens plantegem què podem fer per deixar de ser-ho.

La idea que potser m’ha agradat més de la conversa, que dura uns 40 minuts, és la del desacoblament de la consciència i la intel·ligència (“decoupling”). Fins fa poc aquests conceptes anaven junts. Per exemple, els ximpanzés que tenen un cert grau d’intel·ligència com es demostra en la capacitat d’usar eines i aprendre el llenguatge dels signes, també tenen autoconsciència com es demostra quan se’ls pinta una taca vermella en la front quan dormen i se’ls posa davant d’un mirall i comencen a fregar-se la taca que no havien vist fins que els hem posat davant del mirall.  Ara tenim intel·ligències artificials que no són conscients, però que poden fer millor que els humans certes tasques. Això ha estat possible gràcies a l’especialització. Un robot no podria fer avui en dia les tasques que feien els nostres avantpassats caçadors-recol·lectors perquè eren massa complexes. Però aviat un cotxe autònom podrà fer de taxista. El cotxe de Google serà infinitament menys complex que un taxista humà i no podrà fer algunes de les tasques que fa el taxista, com ajudar a carregar les maletes, però podrà fer la tasca essencial que fa un taxi, que és transportar humans del punt A al punt B, amb menys accidents i de forma molt més barata.

Aquesta substitució d’humans per màquines, que ja comença a ser evident en el sector militar, succeirà en l’economia. Sí, fa potser 30 anys, ja es va dir que això passaria i encara no s’ha materialitzat a gran escala, però Harari diu que passa com en la història del llop. S’ha anunciat tantes vegades que arribava que, al final, no hem estat preparats quan ha arribat.

Això accentuarà la divisió entre els que tindran una gran preparació intel·lectual i tindran feines molt ben remunerades i la resta que faran treballs molt manuals o es quedaran sense feina. Ell no creu que la gent arribi a passar gana, ja que la tecnologia augmentarà la productivitat, però el principal problema serà l’avorriment. Només hi veu una sortida per aquesta gent: les drogues i els videojocs. De fet, recordo un documental sobre les ciutats del Regne Unit que han patit una gran crisi industrial on es veia joves, quasi analfabets i grassos asseguts en un sofà davant d’una gran pantalla de TV on passaven el dia. Algunes famílies del Regne Unit han viscut durant unes quantes generacions a costa de l’estat perquè no troben (o no cerquen) feina.

Harari també diu que en un futur serà possible evitar la mort. La mort ha estat, fins ara, la gran igualadora. Tant si ets ric com si ets pobre acabes morint. Com s’ha vist en algunes pel·lícules de Hollywood, en el futur els rics es podran pagar tractaments que allargaran la vida de forma pràcticament indefinida. No sabem com reaccionarà la humanitat davant d’aquests canvis tant profunds en la salut i el treball, però potser en aquesta crisi econòmica que hem patit ja es comencen a albirar algunes de les coses que preocupen a Harari.

Nota: La font d'aquest bloc és la conversa entre Yuval Noah Harari i Daniel Kahneman (http://edge.org/conversation/yuval_noah_harari-daniel_kahneman-death-is-optional).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada