Alemanya ha sabut pujar l'escala tecnològica concentrant-se en productes i processos innovadors que no poden ser copiats fàcilment ni trets del mercat per productes més barats. Com exemple, Alemanya va perdre bona part de la fabricació de tèxtils a països més barats, però va mantenir la producció de màquines de teixir sofisticades i la de teixits més tècnics per les indústries de l'automoció i aeronàutica. Ara aquesta tecnologia està esdevenint clau per la fabricació dels anomenats materials compostos teixint fibres de carboni que els fan molt lleugers i resistents.
Les institucions alemanes de recerca i desenvolupament són modèliques. Bona part de la recerca fonamental es fa en la xarxa de 80 instituts Max Planck, entre ells el d'òptica quàntica a Garching dirigit per Juan Ignacio Cirac, nascut a Manresa.
Juan Ignacio Cirac
La xarxa d'instituts que té més impacte econòmic és la Fraunhofer Society amb uns 60 centres cofinanciats pel govern i les empreses. Té un pressupost anual d'uns dos mil milions d'euros i rep una part dels seus ingressos de les seves patents. Ara mateix un d'aquests instituts està desenvolupant la nova generació de materials compostos basada en la lignina en lloc del petroli. La lignina és un subproducte de la indústria de la fusta i el paper i és pràcticament inexhaurible.
Alemanya té no solament campions globals com Siemens, Mercedes o BMW sinó que també té una sèrie de companyies anomenades "mitjanes" que són líders mundials en els seus nínxols. Un exemple la companyia familiar Trumpf, desconeguda del gran públic, líder en tecnologia de làser industrial i que factura 2.400 milions d'euros.
La Fraunhofer Society va incorporar 3.000 nous investigadors en la pitxor fase de la crisi financera. Els nous centres Fraunhofer tenen assegurada la financiació de forma indefinida i no s'els evalúa durant els primers cinc anys d'existència, amb l'únic requeriment de que captin de les empreses el doble del capital que hi ha posat el govern. De promig, els seus investigadors passen al cap de 10 anys a les empreses i, viceversa, alguns dels millors enginyers de les indústries exerceixen de professors o directors dels seus instituts. Aquesta fluidesa de talent contribueix a l'èxit de la innovació alemana.
I l'Estat Espanyol com es compara? Bé, en una classificació recent ocupa el lloc número 10 entre els millors països en ciència, fruit de l'avanç espectacular dels darrers 30 anys, però només el 23 en nombre de patents. Aquí veieu la diferència amb Alemanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada