La Via Làctia té una flota d'unes dues dotzenes de galàxies satèl·lits que ajuden a estimar la seva massa que es sitúa entre centenars de milers de milions la massa del Sol fins a dos bilions.
Una de les dificultats en mesurar la massa és que la seva major part és matèria fosca, un element desconegut que s'està esbrinant comprendre de que està constituit, tant al CERN com en diversos experiments subterranis.
Una de les galàxies que es fan servir per a mesurar la massa de la Via Làctia és Leo I que es creu que orbita la nostra galàxia, encara que està molt allunyada, a 850.000 anys-llum del centre (per comparació el Sol està a uns 30.000 anys-llum i els Núvols de Magallanes a 160.000 i 200.000.
A l'estar tan lluny se suposa que la seva òrbita inclou tot l'halo de matèria fosca que envolta la Via Làctia. Estudiant l'efecte Doppler (el corriment cap al blau de les ratlles espectrals) podem determinar la velocitat radial de Leo I. Però per determinar la velocitat total ens cal saber com Leo I es mou transversalment i això es fa comparant la situació de Leo I en diferents èpoques respecte al fons de galàxies llunyanes. Al ser Leo I tan distant aquest moviment és gairebé imperceptible, però ara s'ha aconseguit determinar-lo comparant posicions dels anys 2006 i 2011, gràcies al telescopi Hubble. Segons sembla Leo I es mou a una velocitat de 200 km/s, semblant a la del Sol, que està molt més aprop. Això vol dir que la Via Làctia ha de tenir una massa substancial per a tenir en òrbita una galàxia tan llunyana a aquesta velocitat. Segons els càlculs i suposant que Leo I estigui realment orbitant la Via Làctia, la massa de la nostra galàxia seria de 1,6 bilions de sols. Mesurant les velocitats d'altres galàxies, Leo II i Canes Venatici I que orbiten la Via Làctia i Leo T que està encara més lluny que Leo I, però no orbita la Via Làctia sinó que està caient cap a ella, s'anirà afinant aquesta estimació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada