Joseph Woodland, l’inventor
del codi de barres va morir fa pocs dies als 91 anys. És interessant repassar
com es va inventar el codi de barres, ja que va dependre de tres factors: l’inventor
havia estat boy scout, li agradava anar a la platja i al seu pare l’horroritzava
la màfia. A veure si expliquem aquesta
il.lustrativa història que va tenir lloc a finals dels anys 40.
Woodland va treballar en
el projecte Manhattan durant la guerra (la creació de la bomba atómica). A l’acabar
la guerra va tornar a la seva universitat, Drexel, on es va llicenciar en el
1947. Essent estudiant va dissenyar un
eficient sistema per transmetre música als ascensors i el volia desenvolupar,
però el seu pare, sabent que aquest negoci estaba controlat per la màfia, li va
desaconsellar seguir amb aquesta idea.
Aleshores va decidir tornar a la universitat per a obtenir un màster. En
el 1948 va visitar la universitat un executiu d’un supermercat local i els va
demanar que desenvolupessin un sistema per a codificar els productes. Les
autoritats universitàries no van mostrar interés però Woodland es va enterar de
la petició i va decidir dedicar-li un temps. Se’n va anar a Miami on els seus
pares tenien una casa a la platja i es va passar l’hivern del 48/49 assentat en
una cadira a la platja pensant.
Per a representar informació
de forma visual necessitava un codi i ell només coneixia el Morse que li havien
ensenyat els boy scouts. Com es podria adaptar el Morse gràficament? Estava
jugant amb els seus dits a la sorra i aleshores, a la manera com es diu que es
va dibuixar la bandera catalana, va agafar els seus quatre dits i els va
arrastrar sobre la sorra. Tot seguit es va adonar que fent línies gruixudes i
primes podia reproduir el codi Morse. Segons
més tard, va fer que els seus quatre dits giressin formant un cercle. Woodland va creure que era millor un cercle
perquè permetia una lectura omnidireccional sense necessitat d’orientar el producte
i així va ser patentat el primer codi de barres (patent USA 2.612.994) el 7 d’Octubre
de 1952, fa 60 anys. Malhauradament, en aquell moment els scanners eren equips pesats i cars
equipats amb llum de 500 watts. Finalment, Woodland i el seu amic, Silver,
que l’havia posat en antecedents sobre
la demanda de l’executiu del supermercat van vendre la patent a Philco per
15.000 dòlars i Woodland va anar a treballar per IBM. En els setantes, un col.lega d’IBM, inspirant-se
en el treball de Woodland i Silver, va dissenyar el codi rectangular que tots
coneixem quan ja es disposava de scanners més lleugers i eficients. Però va ser Alan Haberman, un executiu d’un
supermercat, el qui va popularitzar el codi de barres i va treballar per a que
s’adoptés com a normativa en el sector dels supermercats en el 1973. Recordo el fet perquè jo vivia als E.U.A. en aquella
época i els diaris van comentar la notícia.
Woodland va rebre la Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació en el
1992 i el seu nom es va afegir a la llista del National Inventors Hall of Fame
l’any passat.
Crec que és una història
interessant de com es desenvolupa una invenció i una tecnologia fruit de l’atzar,
de la imaginació, de lligar coses que ja coneixem amb el problema a resoldre i de com, tot i així, la seva
implantació fracassa momentàniament perquè falten altres elements que la facin possible
i com altres persones, inspirant-se en el primer inventor l’acaben adaptant
quan el mercat està madur i la tecnologia que fa possible l’aplicació està
disponible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada