Com es va inventar el codi de barres

 

Joseph Woodland, l’inventor del codi de barres va morir fa pocs dies als 91 anys. És interessant repassar com es va inventar el codi de barres, ja que va dependre de tres factors: l’inventor havia estat boy scout, li agradava anar a la platja i al seu pare l’horroritzava la màfia.  A veure si expliquem aquesta il.lustrativa història que va tenir lloc a finals dels anys 40.

Woodland va treballar en el projecte Manhattan durant la guerra (la creació de la bomba atómica). A l’acabar la guerra va tornar a la seva universitat, Drexel, on es va llicenciar en el 1947.  Essent estudiant va dissenyar un eficient sistema per transmetre música als ascensors i el volia desenvolupar, però el seu pare, sabent que aquest negoci estaba controlat per la màfia, li va desaconsellar seguir amb aquesta idea.  Aleshores va decidir tornar a la universitat per a obtenir un màster. En el 1948 va visitar la universitat un executiu d’un supermercat local i els va demanar que desenvolupessin un sistema per a codificar els productes. Les autoritats universitàries no van mostrar interés però Woodland es va enterar de la petició i va decidir dedicar-li un temps. Se’n va anar a Miami on els seus pares tenien una casa a la platja i es va passar l’hivern del 48/49 assentat en una cadira a la platja pensant.

Per a representar informació de forma visual necessitava un codi i ell només coneixia el Morse que li havien ensenyat els boy scouts. Com es podria adaptar el Morse gràficament? Estava jugant amb els seus dits a la sorra i aleshores, a la manera com es diu que es va dibuixar la bandera catalana, va agafar els seus quatre dits i els va arrastrar sobre la sorra. Tot seguit es va adonar que fent línies gruixudes i primes podia reproduir el codi Morse.  Segons més tard, va fer que els seus quatre dits giressin formant un cercle.  Woodland va creure que era millor un cercle perquè permetia una lectura omnidireccional sense necessitat d’orientar el producte i així va ser patentat el primer codi de barres (patent USA 2.612.994) el 7 d’Octubre de 1952, fa 60 anys.  Malhauradament, en aquell moment els scanners eren equips pesats i cars equipats amb llum de 500 watts. Finalment, Woodland i el seu amic, Silver,  que l’havia posat en antecedents sobre la demanda de l’executiu del supermercat van vendre la patent a Philco per 15.000 dòlars i Woodland va anar a treballar per IBM.  En els setantes, un col.lega d’IBM, inspirant-se en el treball de Woodland i Silver, va dissenyar el codi rectangular que tots coneixem quan ja es disposava de scanners més lleugers i eficients.  Però va ser Alan Haberman, un executiu d’un supermercat, el qui va popularitzar el codi de barres i va treballar per a que s’adoptés com a normativa en el sector dels supermercats en el 1973.  Recordo el fet perquè jo vivia als E.U.A. en aquella época i els diaris van comentar la notícia.  Woodland va rebre la Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació en el 1992 i el seu nom es va afegir a la llista del National Inventors Hall of Fame l’any passat.

Crec que és una història interessant de com es desenvolupa una invenció i una tecnologia fruit de l’atzar, de la imaginació, de lligar coses que ja coneixem amb el problema  a resoldre i de com, tot i així, la seva implantació fracassa momentàniament perquè falten altres elements que la facin possible i com altres persones, inspirant-se en el primer inventor l’acaben adaptant quan el mercat està madur i la tecnologia que fa possible l’aplicació està disponible.