Algunes meravelles de l'univers on existim

La ciència, endemés de crear tecnologies que ens fan la vida més suportable, còmoda i entretinguda, també ens ajuda a comprendre el món en el que vivim i, en aquest sentit, està més propera al humanisme i, fins i tot, a la poesia.  Vegem alguns dels aspectes de l’univers que ens ha descobert la ciència: 

-L’univers està regit per lleis físiques i processos naturalístics que permeten l’emergència de la complexitat, de la vida i de la intel·ligència. Sense aquest aspecte crucial no seríem aquí, meravellant-nos d’aquest miracle. 

-Hi ha més estels en l’univers visible que totes les paraules pronunciades per tots els humans que mai han existit. Això us dóna una idea de la grandària d’aquest univers.

-El Big Bang va donar pas als estels, aquests van fabricar els elements químics (més enllà del liti) i al explotar van donar lloc a la pols que, en el nostre cas, va formar la Terra. A la Terra es van originar els éssers unicel·lulars. D’aquests la evolució va donar lloc al éssers multicel·lulars i d’aquí van venir nosaltres, els humans , dotats de autoconsciència i intel·ligència. La conclusió és que estem connectats estretament a l’univers i la seva història. Gràcies a nosaltres l’univers s’interroga sobre ell mateix (per primera vegada?).

-Cadascun dels bacteris, escarabats i gavines, cada persona, cogombre o granota que mai hagi existit sobre la Terra deu la seva existència a una cadena no trencada d’ADN des dels primers replicadors fins a qualsevol dels éssers vius avui dia existents. Reflexioneu un moment sobre això. Es un fet extraordinari. Com ja he dit en alguna altra ocasió, si es descobrís a la Terra una forma de vida basada en un altre sistema, el descobridor obtindria, sens dubte, el premi Nobel.

-La consciència humana, que s’origina en el cervell, és la meravella més gran que existeix.  Estem dotats de capacitat analítica, d’emocions i sentiments, tot un conjunt de qualitats que ens són específiques. I si algun dia creem intel·ligències artificials, aquestes seran diferents de nosaltres perquè no hauran sorgit al llarg d’aquesta línia evolutiva que ha arribat fins a nosaltres. Segurament no sentiran ni passions ni emocions.  Ens hi podrem entendre o competirem amb elles? Un tema interessant per un nou i proper blog.

-Els descobriments de la ciència en els darrers 150 anys han estat un revulsiu per les nostres ments: la matèria és energia, l’espai es corba degut a la massa, el temps s’alenteix a gran velocitat o en presència de gravetat, els nuclis dels àtoms poden produir gran energia als transmutar-se, l’univers s’expandeix de forma accelerada i,  si continua així, eventualment només veurem les galàxies més properes. Viatgem en màquines volants i ens comuniquem instantàniament per telèfons mòbils amb qualsevol persona de la Terra, comencem a entendre el nostre cervell i aviat entendrem en què consisteix la vida i serem capaços de crear-la en el laboratori. I gràcies als avenços de la medicina i la higiene l’esperança de vida s’ha doblat des del temps dels nostres besavis.

En conclusió, malgrat la crisi que ens té ara, conjunturalment, aclaparats és un privilegi viure en aquesta època en la que la ciència, amb tota probabilitat, avançarà de forma exponencial en aquest segle XXI.