Científics de
la Universitat de Brown a Rhode Island, E.U.A., usant una tècnica anomenada
optogenètica, aconsegueixen encendre i apagar neurones concretes de rates mitjançant
un làser. D’aquesta forma han aconseguit
esborrar memòries de rates en el seu laboratori. Es pot saber quan una rata descobreix un
objecte nou perquè hi dedica més temps a explorar-lo. Els ensenyen un nou
objecte, observen quines neurones s’activen quan un objecte d’una determinada forma
és nou per a elles i deixen que es familiaritzin amb ell. Desprès, amb un làser, disparen les neurones que identifiquen
aquest objecte com a nou. S’observa que la rata hi dedica més temps a
explorar-lo, és a dir li han esborrat la memòria d’aquell objecte, ja que el torna
a considerar com si fos nou. Calen més
estudis per determinar si l’esborrat de memòria és o no permanent.
No costa molt
imaginar-se que un dia es podran esborrar memòries de fets traumàtics en persones,
com els resultats d’un acte de terrorisme o violació. A partir d’aquí és pot obrir una nova branca
de “cirurgia” estètica consistent en esborrar records que volem simplement oblidar,
encara que no siguin traumàtics.
Un altre
professor de la mateixa universitat ha aconseguit implantar una idea en el cervell
d’un mico. Posa el mico davant d’un monitor
on hi ha una creu i una T. Quan el mico mira la T el recompensa amb un glop de
suc de poma. Aquest investigador ha
localitzat, entre 85 milers de milions de neurones del cervell del mico, quina
es dispara quan mira la T. D’aquesta
forma el pot fer mirar al lloc on apareix sempre la T a la pantalla encara que
aquesta no hi aparegui, disparant aquesta neurona. Per tant, està controlant el cervell del mico
que a la vegada controla on aquest dirigeix la visió.
Per altra banda,
a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, els científics estan perfeccionant el
software que permet llegir la ment de les persones escanejant el cervell . Si
es passa una pel·lícula en que dos actrius estan parlant davant del subjecte la
ment del qual s’està observant, el
software escriu amb lletres clares “dona” i “conversa”. Si es passa un
documental amb una escena submarina li costa més al software, però acaba escrivint “nadar” i “balena” en
lletres més petites indicant dubte. De
fet, el mamífer era una manatí, paraula que desconeixia el software (i pot ser
el subjecte!).
Com veieu s’estan
fent avenços importants amb tot el que
està relacionat amb el cervell amb les conseqüències ètiques que això planteja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada