La ignorància com a font del coneixement científic

Acabo de llegir un curt llibre amb el títol de "Ignorance: How It Drives Science" d'un neurocientífic de Columbia, Stuart Firestein.

La història d'aquest home ja és en ella mateixa interessant. Resulta que va treballar 15 anys en el món del teatre abans de començar una carrera universitària de biologia als 30 anys, degut al seu interés pels animals.  A continuació es va doctorar i ara dirigeix la Facultat de Biologia de Columbia.

Explica que al fer un curs sobre neurociència cel.lular i molecular, basat en un llibre de text de 1.414 pàgines es va adonar de que, inconscientment, trametia als estudiants la idea de que quasi tot estava ja descobert en neurociència i que la ciència és una acumulació de fets.  Alguns estudiants li feien preguntes com: "¿Això entrarà a l'examen?".  En canvi, quan es reunia amb els seus col.legues al bar no parlaven dels fets ja coneguts sinó de les preguntes que es feien, dels misteris per descobrir.

Ja el poeta Yeats havia afirmat que "la educació no consisteix en omplir una galleda, sinó en encendre un foc". Quina metàfora poètica que sintetiza de forma tan brillant l'essència de l'educació!

Firestein va decidir començar un curs sobre ignorància al qual invita científics de diferents especialitats (físics, matemàtics, zoòlegs, etc...) a explicar en què treballen, quines són les coses que ignoren i voldrien conèixer.  El resultat ha estat aquest llibre que us recomano i on descobrireu coses tals com que no solament als primats es reconeixen en el mirall sinó que també ho fan els dofins i els elefants.  O que els malalts de Parkinson no són intrínsecament lents, ho prova el fet de que no moren per accidents més del que ho fa la resta de la població. Simplement no estan motivats per anar ràpid resultat de la mort d'unes 25.000 neurones en una regió determinada. Resulta que aquestes neurones es comuniquen amb moltes altres usant un neurotransmissor, la dopamina. La dopamina està relacionada amb els circuits de recompensa.  Els pacients de Parkinson no estan motivats per fer les coses ràpidament, però si hi ha un foc correran com una persona normal.

Firestein creu que es un deure dels científics fer la ciència accessible al gran públic, entre altres raons,  perquè els contribuents la financiem i perquè forma part com l'art i la literatura de la cultura occidental. I una manera d'engrescar al públic és explicar-li les fronteres actuals de la ciència, els misteris que estan per resoldre.