diumenge, 3 de juny del 2012

Carlo Rovelli i la ciència

La ciència parteix d'observacions de les que obtenim dades que organitzem en teories.  Les teories són suggerides per les dades, les comprovem amb més dades i a mesura que avança el temps obtenim més dades que, o reforcen les teories o les refuten,  i hem de trobar noves teories.


En aquesta versió de la ciència sembla que el que és més rellevant siguin les dades empíriques,  ja que aquestes permaneixen i les teories van canviant.


Carlo Rovelli, que dirigeix un grup de recerca sobre gravetat quàntica a la Universitat de la Mediterrània, a Marsella, creu que falta alguna cosa en aquesta versió standard de la metodologia científica.


Rovelli ha escrit un llibre sobre Anaximandre a qui considera el primer científic.  Abans d'Anaximandre totes les civilitzacions del planeta dividien el món en dues parts, el cel sobre el nostre cap i la terra sota els nostres peus. Hi havia el sobre i el sota, les coses pesants queien des de dalt.  Anaximandre va dir: "La Terra és un cos finit que flota a l'espai, sense caure, i el cel està tot al seu voltant". ( Aquesta revelació no va arribar a Xina fins el segle XVII de la mà dels jesuïtes).  La pregunta que ens podríem fer és: "¿Com és que al Terra no cau si flota a l'espai?". Anaximandre no contesta aquesta pregunta, el que fa és qüestionar la pregunta. ¿Per què hauria de caure la Terra?  El que cauen són els objectes sobre la Terra, tant si vius a Europa com si vius a Austràlia.  Anaximandre ens ofereix una altra visió de la realitat, descobreix una veritat que, en certa manera, és una veritat negativa.  Ens llliura d'un prejudici.  Carlo Rovelli creu que aquesta història és interessant perquè es repeteix en cada pas fonamental de la física.  No es tracta tant de canviar les teories com de canviar la manera com veiem el món.  


Quan Einstein contrueix la relativitat especial no es carrega la teoria de Newton i la de Maxwell, respecta les dues, encara que hi ha una contradicció entre elles. Per a resoldre-la, Einstein ens canvia el concepte de temps.  La ciència és, sobretot, el comprende alguna cosa nova sobre el món, construint una nova visió de la realitat que funciona millor que l'anterior. 


El que és important de la relativitat general és la nova visió de l'espai-temps corbat per la matèria-energia, no la dada de que el periheli de Mercuri es mou tal i com ho calcula la relativitat general i no la teoria de Newton. La relativitat general ens prediu el Big Bang i els forats negres. És el contingut de la teoria el que és important.  En el camp de la biologia, la teoria de l'evolució  i la genètica ens diuen que tots els éssers vius tenim un ancestre comú. Aquest és un dels continguts importants de la teoria, no els fets específics usats per a comprovar la teoria. 


Ara Rovelli està intentant unir la gravetat i la mecànica quàntica partint de les dues teories, però canviant la nostra visió de la realitat, com va fer Einstein. En la seva teoria ni l'espai ni el temps venen pre-donats sinó que emergeixen de la teoria.  La seva teoria, Loop Quantum Gravity, es contraposa amb l'alternativa teoria de cordes que no té en compte ni la relativitat general ni la mecànica quàntica, però parteix de l'espai i el temps com  a fonamentals.


Amb reminiscències del que ens deia Firestein en l'anterior bloc, Rovelli també ens diu que la ciència és incerta.   Ara bé és el coneixement més fiable que tenim en el present. Les idees científiques no són creïbles perquè siguin certes, sinó perquè són les que han sobreviscut totes les possibles crítiques passades, són creïbles perquè es posen a l'abast de tothom per a ser criticades. 


En aquest sentit, Rovelli creu que qualsevol esforç per a fer compatible ciència i religió, o almenys fer-les anar per vies paral.leles, és impossible, però per una raó oposada a la que es creu habitualment.  Es inevitable no perquè la ciència pretengui conèixer les respostes, sinó perquè la ciència ens recorda cada dia que no coneixem les respostes de moltes coses encara. En el pensament religiós això és generalment inacceptable. El que és inacceptable no és un científic que digui: "Jo sé això", sinó un científic que diu: "Jo no ho sé, com pots estar segur d'això?".   La religió, en general, vol veritats que no es puguin qüestionar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada