John von Neumann

Von Neumann (a l'esquerra) amb Robert Oppenheimer (director de l'IAS de Princeton) davant de l'ordinador que es va construir a l'Institut d'Estudis Avançats (IAS) que va facilitar els càlculs per les primeres bombes d'hidrogen, per la meteorologia moderna i per avenços importants en astronomia entre altres. A l'època McCarthy Oppenheimer va ser objecte d'una "cacera de bruixes" i Von Neumann va testificar a favor d'ell. Els dos van ser membres destacats del Projecte Manhattan que va desenvolupar la primera bomba atòmica.

Fa uns dies vaig acabar de llegir "Turing's Cathedral: The Origins of the Digital Universe" de George Dyson, fill del famós físic Freeman Dyson.  El llibre (una mica massa enciclopèdic i detallista pel meu gust)  és la fascinant història del grup de científics i enginyers que van participar en el naixement dels ordinadors digitals a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton i, al mateix temps, van contribuir de forma decisiva a la construcció de la primera bomba d'hidrogen.  El caràcter central d'aquestes dues grans invencions va ser John von Neumann al qui dedico aquest bloc. Sóc conscient de que dir que la bomba d'hidrogen va ser una gran invenció no és politicament correcte i esgarrifa pensar la contaminació atmosfèrica que van crear les proves amb morts humans incloses degut a males estimacions de la potència destructiva d'aquests artefactes.  No obstant, si algun dia la humanitat aconsegueix domar l'energia termonuclear (una forta aposta de la Unió Europea) segurament serà gràcies a aquests precedents.

John von Neumann era fill d'una família jueva hongaresa acomodada, ja que el seu pare era banquer. Va ser un nen prodigi amb una gran capacitat de càlcul mental,  ja que als sis anys podia dividir nombres de vuit xifres mentalment i als vuit anys estava familiaritzat amb el càlcul diferencial i integral.  Va ser un geni d'una intel.ligència portentosa . El famós matemàtic francés Jean Dieudonné es va referir a ell com "el darrer dels grans matemàtics" i el físic i premi Nobel Hans Bethe va dir d'ell: "A vegades em pregunto si un cervell com el del von Neumann no indica una espècie superior a l'home". De fet, als E.U.A. on va emigrar von Neumann junt amb altres companys hongaresos com Teller i Wigner, s'els coneixia pels marcians.  Ja veieu quina gran contribució va fer Hitler a la primacia dels E.U.A., forçant l'emigració de tants genis europeus. Von Neumann va ser un dels quatre primers membres de l' IAS en companyia de famosos com Einstein i Gödel. Va ser el primer en copsar els resultats revolucionaris de Gödel i de fet li va enviar a Gödel una conseqüència del seu primer teorema, anomenat avui el segon teorema de Gödel ja que el mateix Gödel l'havia derivat independenment ( un sistema axiomàtic que contingui l'aritmètica elemental no pot provar la seva consistència).

Les contribucions científiques de von Neumann abarquen des de la teoria de conjunts a la mecànica quàntica, passant per la teoria de jocs, la teoria dels autòmates cel.lulars, els fonaments teòrics dels ordinadors (desenvolupant les idees de Turing), la construcció dels primers ordinadors digitals amb un grup de científics i enginyers a Princeton, l'economia matemàtica, programació lineal, estadística, operadors hermítics en espais de Hilbert, etc.

Al contrari d'altres científics que no es mouen molt bé en societat, von Neumann va tenir gran influència en polítics i militars i també li agradaven les festes i les dones i vestia sempre molt elegantment.  Gràcies a les seves influències aconseguia diners per a projectes que haguessin tingut dificultats per a sortir endavant sense el seu poder de convenciment a les autoritats. Odiava a Hitler i si va està inmers en el desenvolupament d'armes atòmiques va ser per por de Hitler i més tard dels soviètics. Era partidari de l'àtac preventiu (ens hem de posar en l'època postguerra mundial on mitja Europa va caure darrera del teló d'acer).

Els seus interessos no eren només científics. Des de l'edat de sis anys era fluent en llatí i grec antic i quan estava morint-se de càncer li feia llegir obres de Tucídides en grec original al seu amic i geni polonès Stanislaw Ulam i, com  se sabia el text de memòria, li feia correccions si pronunciava malament una paraula o se saltava una línia. Era un expert en història bizantina.

Tenia freqüents multes de trànsit i quan va ser contractat com a consultor per Cuthbert Hurd d'IBM aquest li pagava les multes de trànsit.

Sovint anava a dormir amb un problema per a resoldre i al despertar el matí següent trobava la solució. També solia escriure petites notes en mig d'una festa que desprès es convertien en articles científics importants. En va escriure uns 150 en matèries molt diverses i només els articles publicats en una sola d'elles ja li haguessin reservat un lloc immortal entre els matemàtics.

En els seus darrers anys es va interessar en la biologia i en el cervell.  Diversos historiadors de la ciència s'han preguntat com hauria evolucionat si dos dels seus membres més ínclits, Turing i von Neumann no haguessin mort tan joves.

Al morir, fent esment de l'aposta de Pascal (si em converteixo i hi ha Déu hi guanyo i si no en hi ha no hi perdo res), es va convertir al catolicisme, encara que el seu germà pensa que només volia conversa amb un capellà catòlic.  Això va decebre alguns dels seus amics científics. El fet es que tenia por de morir.