Com s'innova i es porta a la pràctica una idea de negoci

En algun lloc he llegit que de cada 10.000 idees es concreten 1.000 en plans de negoci, 100 obtenen finançament, 10 tenen èxit i dues es converteixen en líders del seu sector.

 

Us voldria parlar d’un exemple molt interessant. Es tracta d’una noia de 21 anys, Meredith Perry,  americana, estudiant del darrer any de la carrera d’astrobiologia. Som al 2010 i a la universitat es fa un concurs d’innovació i decideix presentar-se hi. Ja tenia un petit historial d’innovació, almenys a nivell d’idea. Buscava coses que la molestaven i intentava trobar-hi una solució. Havia ja inventat un paraigües per a bicicletes o unes ulleres amb llum per llegir.  Quan acabava de fer servir el seu portàtil un dia i el volia connectar a la xarxa elèctrica per a carregar-lo se’n va adonar de la gran contradicció que tots sofrim: en un món on gran part de la comunicació avui dia és sense cables (“wireless”) per a carregar el portàtil encara fem servir cables.

 

Per la seva carrera no tenia cap preparació de com solucionar el problema i va començar mirant la Vikipèdia i al cap de poc temps ja llegia articles de professionals. Encara que es pot transmetre electricitat sense cables es va adonar que la meitat de l’espectre de les ones electromagnètiques no era apte per   la seva perillositat i l’altra no era molt eficient i endemés subjecte a tota classe de normatives d’ús.  Aleshores es va adonar que els cristalls piezoelèctrics poden generar electricitat a base de pressió i això s’usa, per exemple, en les botes dels soldats per a carregar la seva radio. Però com es podia transmetre la pressió per l’aire? Amb sons que no pogués captar la orella humana.  Va comprovar que aquesta investigació era multidisciplinària i els diferents experts li deien que no funcionaria. Tenia moments de pànic en que pensava que mai se’n sortiria.  Però ella creia trobar solucions, va tornar als experts i li van confirmar que el que proposava es podia fer.

 

Ara ve la segona part de la dificultat. Va presentar la idea als inversors i cap la va trobar interessant fins que va decidir buscar un que té fama d’apostar per idees boges. Es diu Peter Thiel i ha estat soci de Elon Musk a Paypal  i de Mark Zuckerberg a Facebook.  Els va agradar la idea perquè, endemés, la Perry, no només té un prototip, sinó que ja havia contactat amb fabricants i clients, per exemple, els restaurants de menjar ràpid que volien oferir el servei als seus clients.

 

Com veieu, aquesta història té unes quantes lliçons:

 

-Buscar una necessitat insatisfeta

-Contactar amb gent entesa

-No desanimar-se amb les dificultats, creure amb la idea malgrat el que diguin els demés i perseverar, perseverar i perseverar

-Buscar finançament

-Buscar proveïdors i clients