Les tempestes solars

Algunes de les amenaces per la humanitat provenen del cel.  El mateix Stephen Hawking està preocupat pels meteorits i el que va caure fa uns mesos a Rússia és un recordatori de que l’amenaça és real. Aquest meteorit tenia una massa original d’unes 10.000 tones, una grandària d’uns 17 a 20 metres i viatjava a 67.000 km/h. Es un  miracle que no hi haguessin morts.  Una de les altres amenaces ben reals són les tempestes solars.   Una de les més recents i importants va tenir lloc el  10 de març del 1989, va arribar a la Terra 3 dies més tard i va deixar sense llum al 10% de la població de Canadà, afectant especialment el Quebec i fent que les aurores boreals es veiessin fins a Florida.  El Sol a vegades ejecta una gran quantitat de massa.  Això s’anomena una ejecció de massa de la corona (CME en anglès) i pot representar 10.000 milions de tones de partícules que viatgen a 3.200 km per segon. Aquesta massa té un camp magnètic i segons com estigui orientat el camp magnètic de la Terra la desviarà protegint-nos de l’arribada d’aquesta pluja de partícules. Un altre esdeveniment semblant va deixar sense llum bona part de la costa est dels E.U.A. en el 2003.  Però el cas més greu que està registrat és el del 28 d’agost del 1859. En aquella època les úniques línies que portaven corrent eren les del telègraf. Les espurnes van deixar inconscients alguns telegrafistes.  Es calcula que en la nostra era electrònica una tempesta similar causaria danys d’un a dos bilions de dòlars (amb dotze zeros) només en el primer any i que trigaríem de 3 a 9 anys en refer-nos completament de la catàstrofe.  Les xarxes elèctriques, les comunicacions per satèl·lit, el sistema GPS, les rutes polars dels avions, els ordinadors, etc... es veurien greument afectats.

 

Què es pot fer per a prevenir una tempesta així?  Només podem anticipar-la unes poques hores gràcies als satèl·lits que observen el Sol col·locats en els punts de Lagrange (on la gravetat del Sol i la Terra s’equilibren).  La Nasa, per exemple, va poder advertir als astronautes de l’Estació Espacial que es refugiessin en la part més protectora de l’estació durant la tempesta del 2003.