Bitcoin

Es la primera moneda digital descentralitzada. Es pot enviar per internet i té una sèrie d’avantatges. Els bitcoins es poden enviar de persona a persona sense intermediació bancària amb la qual cosa els cost de les transaccions disminueix. Es poden usar a tots els països, el teu compte no es pot congelar i no hi ha límits ni requeriments.

Però qui genera els bitcoins, ja que no hi ha una autoritat com el Banc Central Europeu? En principi, qualsevol ho pot fer usant una aplicació que es diu “bitcoin miner”, però això requereix un esforç, i com que el nombre total de bitcoins és limitat, cada vegada es fa més difícil generar bitcoins, de manera que avui s’usen superordinadors dissenyats expressament per aquesta feina i com que usen molta electricitat es solen posar en llocs on la electricitat es barata com Islàndia on, endemés, és més fàcil refrigerar aquests monstres. Els bitcoins es guarden en un moneder digital similar a un compte bancari. Quan es fa una transacció s’afegeix una signatura digital. Al cap de pocs minuts la transacció es verificada per un miner i queda registrada anònimament a la xarxa.  Els miners que han d’invertir molts diners per a generar noves bitcoins reben un petit percentatge de les transaccions. Les transaccions són agrupades en el que s’anomenen blocs. Resoldre un bloc genera actualment 50 bitcoins, però el sistema, de tant en tant, redueix a la meitat la recompensa fins que al final serà zero, però segurament aleshores el nombre de transaccions serà tan gran que les comissions, encara que petites, seran suficientes per a mantenir l’activitat “minera”. El nombre màxim de bitcoins serà d’uns 21 milions. Avui la cotització d’una bitcoin és objecte d’especulació financera i ha arribat a evaluar-se en 1.000 dòlars.

Aquests blocs estan encadenats i cada bloc prova el precedent. Quan un veu en el software de les transaccions una frase com “12 confirmacions”, vol dir que el bloc que contenia aquella transacció precedeix en 12 blocs al bloc més actual. Això és important perquè quan més “profunda” la transacció és més segura i li costaria una inversió tremenda a un  “hacker” canviar-la.   Avui en dia la dificultat és tal que per a que a un hacker li sortís a compte canviar una transacció probablement aquesta hauria de ser, per exemple, de la grandària del cost d’un portaavions.  La dificultat matemàtica en resoldre els blocs està posada de manera que no es puguin resoldre més de 6 en una hora. I es va ajustant en funció de la potència de càlcul de tots els miners.  El software és obert i qualsevol el pot verificar.

Avui en dia ja es poden comprar llibres, ordinadors, videojocs, regals, etc. usant bitcoins. Virgin i altres empreses importants les accepten. Es poden comprar i vendre bitcoins en diferents webs fent servir, dòlars, euros, etc.  Pels comerços que les accepten no hi ha càrrecs i endemés guanyen clientela que les fa servir.

Pels governs bitcoin és un repte i el mateix govern dels Estats Units està estudiant donar-li un estatus totalment legal. De totes formes, el seu caràcter anònim ha estat usat per la xarxa d’intermediació Silk Road, involucrada en transaccions de drogues.  El FBI ha detingut recentment al gestor d’aquesta xarxa, Ross Ulbricht, i l’ha clausurada. Silk Road era com l’eBay de la droga.

El premi Nobel Paul Krugman ha criticat recentment que es dediquin tantes inversions i esforços a generar bitcoins i ho ha comparat, recordant el que ja va dir en el seu dia Keynes, amb el que es fa amb l’or: es dediquen molts diners i es causa molt dany mediambiental a extraure’l per, en la majoria de casos, tornar-lo a enterrar en caixes de seguretat bancàries, encara que l’or té algunes aplicacions, com, per exemple, en joieria.

Bitcoin pot canviar les finances com la web va canviar les publicacions.  Com veieu estem entrant en un futur sofisticat, tecnificat i abstracte, encara que la majoria de transaccions que es fan avui dia en les monedes clàssiques són similars a les de les bitcoins: apunts en els balanços de comptes bancaris.