Quina és la funció de dormir?

Ens passem aproximadament un terç de la nostra vida dormint. Dormir a la intempèrie no deixa de ser una cosa perillosa i, per tant, l’evolució ho hauria d’haver suprimit si no fos perquè compleix amb una funció essencial.  Tots els animals dormen i si se’ls priva de dormir durant un temps perllongat moren.

Quina pot ser aquesta funció essencial del dormir?  En aquest estat es formen i es consoliden els records i s’estableixen noves connexions neuronals i se’n desfan d’altres, però això no sembla suficient per arriscar-nos a ser atacats per animals salvatges a la sabana.

Ara s’ha descobert que el dormir juga un paper crucial en el manteniment del cervell.  Quan el cos dorm el cervell està actiu eliminant la deixalla acumulada mentre pensem durant el dia.

Quan exercitem els músculs arriba un moment en que la respiració es fa més difícil i els músculs es cansen. El cos ja no pot subministrar l’oxigen suficient  i crea energia de forma anaeròbica que possibilita continuar l’activitat, però a expenses d’acumular productes tòxics que són eliminats pel sistema limfàtic i d’aquesta manera el cos no sofreix un dany permanent. El sistema limfàtic és el vigilant del cos, però no arriba al cervell i cal tenir en compte que aquest òrgan usa el 20% de la nostra energia.  Com neteja el cervell les seves deixalles com, per exemple, la proteïna beta amiloide associada amb la malaltia d’Alzheimer?

Fins fa un temps es pensava que el cervell feia el reciclatge al nivell de les cèl·lules individuals, però el cervell està massa ocupat per a fer reciclatge segons la Dra. Nedergaard que ha proposat un sistema equivalent al sistema limfàtic, una xarxa de canals que netegen les toxines amb el fluid cerebroespinal . Ella ha anomenat aquesta xarxa sistema glimfàtic degut a la seva dependència de les cèl·lules glia.

Això ja havia estat proposat fa uns cent anys, però aleshores no es disposava de les eines per a comprovar-ho.  Avui dia amb les microscopis avançats i les tècniques de tintat la Dra. Nedergaard ha pogut comprovar que l’àrea del cervell entre les cèl·lules dels teixits que es plena de líquid i que ocupa un 20% del volum del cervell està dedicada principalment a aquesta funció d’eliminar les deixalles.

La Dra. Nedergaard ho ha pogut comprovar en cervells de ratolins anestesiats usant traçadors fluorescents.  L’activitat de neteja és molt més gran quan els ratolins dormen o estan anestesiats, de l’ordre del doble.  L’espai entre les cèl·lules s’infla al dormir i facilita l’eliminació de les deixalles. De moment, els experiments han identificat el sistema glimfàtic en diversos animals a l’espera de poder-ho fer en humans, però es preveu que el sistema és molt més necessari en cervells grossos com els dels humans.

De mitjana, els americans ara dormen entre una i dues hores menys que fa 50 anys i 38 minuts menys en dies laborables que fa  només 10 anys.  Això i el fet de que avui dia la vida es perllonga pot portar a un increment de les malalties neurodegeneratives. Per tant, cal investigar en medicaments que ajudin a les persones que tenen problemes per a dormir i és recomanable dormir entre 7 i 9 hores diàries.

S’obre, però, també una altra possible via a la investigació. Ara que comencem a entendre la funció del dormir, pot ser es poden trobar substàncies que ajudin a fer la neteja tant efectiva quan s’està despert com quan es dorm. Pot ser arribarà un dia en que no ens caldrà dormir.