Es parla molt de tornar a potenciar la indústria i,
certament, indústries molt automatitzades, inclús les tèxtils, poden tenir cabuda en països avançats i
facilitar el time to market dels
productes. Però es crearan molts llocs
de treball? Això ja és més dubtós. Sabeu quants empleats tenia la Kodak en el
seu apogeu? 140.000! I quants tenia Instagram quan en el 2012 es va vendre a
Facebook per 1.000 milions de dòlars? 13!!
Prenem com exemple els E.U.A. d’on és més fàcil obtenir
estadístiques. En el 1953 la indústria manufacturera representava el 28% del
PIB. En el 1980 el 20% i el 12% en el 2012. Però com que el PIB va passar de
2,6 bilions a 15,5 bilions, això vol dir que el productes fabricats van
triplicar en valor. En el 1953 aquest
sector donava feina a 16 milions de persones, aproximadament un terç del total si exceptuem l’agricultura, 19
milions en el 1980 (una cinquena part dels llocs de treball no agrícoles) i en
el 2012 12 milions (una desena part dels llocs de treball si exceptuem
l’agricultura). Els serveis han substituït aquesta pèrdua. I, de fet, molt de
valor del sector de fabricació l’obté gent empleada en serveis com gestors,
suport tècnic, vendes i màrqueting, administratius. Un terç del valor i més de
la meitat dels empleats.
La indústria ha invertit molt en maquinaria des del 1980 i
la productivitat per hora ha pujat 189% (la productivitat per hora de tota
l’economia ha pujat un 85%). Al mateix temps la proporció d’empleats en la
indústria amb alguna educació universitària ha passat del 20 al 50% des del
1969. En les regions dels E.U.A. on la
transformació de la indústria ha estat més ràpida és també on més han pujat els
sous.
Els llocs de treball de baix valor han anat a parar a
països subdesenvolupats o emergents i les mesures proteccionistes no serveixen.
Quan Obama va posar aranzels en la importació de pneumàtics xinesos va
aconseguir preservar temporalment 1.200 llocs de treball, però això va costar
més de 1.000 milions de dòlars als consumidors americans que, al tenir menys
diners per a consumir, van fer perdre més de 3.700 llocs de treball en el
comerç.
Aleshores, quina és la solució quan es perden llocs de
treball en indústries que es deslocalitzen?
Sembla que la única cosa (no gens fàcil) que pot fer el govern és ajudar
en reeducar la força laboral. Alemanya sembla que ha tingut un cert èxit en
aquest tipus de programes.
La capacitat de reeducació es basa en la formació que es
té i per això és tan important fomentar una educació de qualitat a l’escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada