El satèl·lit Kepler ens ha descobert diversos planetes en
els zones habitables dels seus estels. Quin hauria de ser el proper pas?
Una de les coses que es farà en els propers anys es
buscar biosignatures, és a dir, indicis de substàncies presents en les
atmosferes d’aquests planetes que estiguin relacionades amb l’existència d’éssers
vius.
Si, per exemple, es detectés, mitjançant anàlisi
espectroscòpic de la llum del estel quan passa a través de l’atmosfera del
planeta quan aquest fa un trànsit davant del estel, metà i oxigen, això seria
un indicador important de possible presència de vida, ja que és difícil tenir
aquests dos productes químics de forma abiòtica en l’atmosfera. El metabolisme
de les cèl·lules pot ser semblant al de la Terra, encara que les cèl·lules
tinguin un genoma molt diferent. Combinant CO2 i hidrogen produirà metà i
agafant hidrogen de l’aigua i produint oxigen és un procés metabòlic guanyador si les cèl·lules
són capaces de fer-ho.
Per a detectar oxigen i metà caldrien dos tipus de
telescopis diferents, un més petit i senzill per observar l’oxigen amb llum
visible o propera a l’infraroig i un
altre més gran i complex per a observar el metà en l’infraroig. Aquests telescopis, combinats, també
podrien mesurar altres gasos com vapor d’
aigua i CO2.
Un dels projectes és posar en òrbita més enllà de
Júpiter (on hi ha menys pols) 4
telescopis amb miralls de 1,5 m de diàmetre, situats en una barra de 75 m de
longitud, per a usar l’efecte multiplicador de la interferometria. Haurien d’estar
refrigerats a temperatures de quasi el zero absolut per a distingir la llum
infraroja dels planetes. El contrast entre al llum visible d’un estel i d’un
desl seus planetes és d’una part en 10.000 milions, mentre que en llum infraroja
és d’una part en 10 milions i, per tant, és més fàcil de separar la llum que prové
del estel de la que prové del planeta. D’aquesta
forma es podrien investigar els planetes dels 1.000 estels més propers als Sol.
A partir d’aquí es podrien llançar telescopis més grans separats milers de km
coordinats per làser.
De totes maneres, tenint en compte les dificultats que un
projecte com aquest presenta, sobretot per la refrigeració necessària, hi ha projectes
alternatius amb un sol telescopi bloquejant al llum de l’estel amb un coronògraf
, encara que això també presenta els seus problemes. Degut als problemes de
pressupost de la Nasa, provocats per la crisi econòmica, tots aquest projectes
han quedat postergats.
Recentment, Robert Hazen
també ha proposat l’estudi de grans dipòsits superficials de minerals com els
que es troben al Marroc que podrien indicar vida. (Podeu revisar el bloc del dia 20.7.13 sobre la co-evolució dels
minerals amb la vida). Naturalment, per
a fer-ho, necessitaríem encara telescopis més potents o missions no tripulades
que tardarien molts anys en arribar als planetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada