Acabo de llegir dos llibres interessants sobre el cervell: "Phantoms in the Brain" del neuròleg V.S. Ramachandran que ha investigat, entre altres temes, les persones que han perdut una extremitat i que creuen fermament que encara la tenen fins el punt de sentir dolors, de vegades, insuportables. L'altre és d'un emprenedor i informàtic (fundador de l'empresa PalmPilot), Jeff Hawkins, que es titula "On Intelligence".
Hawkins creu que els esforços dels que proposen la Intel.ligència Artificial basada en els ordinadors estan condenats al fracás ja que els ordinadors, com ja va dir el filòsof John Searle, no entenen res. Malgrat tot, creu que en els propers anys construirem màquines intel.ligents imitant el còrtex humà pel qual proposa un model copiable. No seran androides com els de les pel.lícules de ciència ficció, però tindran un model del món com el cervell que hauran desenvolupat en un procés d'aprenentatge.
Com a curiositat, el cervell no té cap òrgan sensor (en concret no té tacte). Els inputs dels sentits els transforma en patrons abstractes i per això és possible que un cec pugui veure per mitjà de la llengua si connectem una càmara a la llengua. Les sensacions de la llengua el cervell les transforma en visió (un sistema desenvolupat per Paul Bach de la universitat de Wiscosin). No existeix la percepció directa com també ho prova el cas de les extremitats fantasmes.
El cervell té també un mapa de les nostres parts del cos. La zona on hi ha el mapa dels dits dels peus és aprop de la zona on hi ha el mapa dels genitals. Per això en algunes persones els dits dels peus són zones erògenes.
El tema del cervell, com el de la vida està en la frontera del coneixement i en els propers anys ens pot donar sorpreses fascinants i segurament arribarem a dilucidar l'origen de la consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada