Encara que molts dels esforços en medicina del cervell van dirigits a que els records no s'esborrin (Alzheimer), poder esborrar una part de la memòria també pot ser d'interés en casos com els de certs traumes com accidents, violacions, guerres, etc. o adiccions o fòbies.
Experimentant amb rates que han sofert petits xocs elèctrics que condicionen el seu comportament s'ha aconseguit esborrar aquest record introduint un component anomenat ZIP en el seu hipocamp. Els investigadors han descobert que és una proteïna, la PKMzeta que és la responsable de que els records pervisquin. Resulta que ZIP és l'antagonista d'aquesta proteïna.
Naturalment, estem encara lluny de poder aplicar una substància com ZIP per a curar els humans dels seus records traumàtics, ja que ZIP no és específic i esborra totes les memòries.
De totes maneres, el que causa l'estrès post-traumàtic és la consolidació del record quan aquest passa de la memòria de curt plaç a la de llarg plaç. Les memòries de llarg plaç necessiten el neurotransmissor norepinefrina que promou la síntesi de proteïnes en l'amígdala. Per tant, sembla que poden interferir amb el procés de formació de memòries de llarg plaç si disminuim la norepinefrina i una de les molécules que ho pot fer és el propanolol que s'usa per a tractar la hipertensió. Sembla que si s'administra aquest medicament a les poques hores d'un fet traumàtic el record no s'esborra però sí disminueix el component fortament emocional associat amb ell.
Per seguir estudiant com atacar aquests problemes amb diverses estratègies és important conèixer com es formen els records. Les memòries es formen en el cervell quan un grup de neurones es disparen conjuntament. Un estímul exterior fa que una neurona s'exciti, aquesta excita una altra i així succesivament. Si les excitacions es repeteixen i les neurones es disparen quasi sincrònicament tenim un procés anomenat consolidació i el record passa a forma part de la memòria de llarg plaç. Aleshores podem pensar en tres estratègies per ensenyar el cervell a oblidar:
1) Esborrat. Es tracta de trencar els enllaços entre les neurones. Aquí hauria d'actuar una molécula com el ZIP inhibint la PKMzeta que estabilitza els enllaços de les neurones. Ja hem vist que aquesta estratègia no és encara aplicable als humans per la manca d'espeficitat de ZIP.
2) Esmorteïment. Aquí podríem usar un component com el propanolol, millor abans de que es consolidi el record, poc temps desprès de l'experiència traumàtica.
3) Substitució. Pot ser en el futur amb algun tipus de droga, però, de moment, fent servir, per exemple, realitat virtual. Això s'aplica a ex-combatents fent-los reviure l'episodi traumàtic amb més detall. Per dir-ho d'alguna manera: el record traumàtic és com si obríssim un llibre en una pàgina que ens fa por i això ens impulsa a tancar-lo. Cal llegir tot el capítol. Això s'ha de fer de forma gradual. Per exemple, si algú té fòbia a les serps, primer veu la paraula serp, desprès veu una foto d'una serp i més tard una serp real en una gàbia. De mica en mica el record traumàtic es substituit per un altre record que no ho és.
Darrerament, aquest procés es complementa administrant un antibiòtic, la D-cicloserina, que accelera l'adquisició de memòries.
Haureu notat que els investigadors fan servir molècules que tenen altres usos per aquests temes. Això es degut a que el procés per a que un nou medicament sigui aprovat per ús humà és llarguíssim i costosíssim i només les companyies farmacéutiques se´l poden permetre, però no un laboratori format per investigadors.
Continuarem parlant del món fascinant del cervell. Entendre el que aparentment és l'òrgan més complex creat per l´univers és un desl grans reptes del segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada