El microbioma, una nova frontera de la ciència

El nostre cos és un ecosistema que els científics estan començant a descobrir i salvaguardar com a especialistes en” gestió de vida salvatge microbiana”. El cos humà conté 10 vegades més microbis que cél.lules humanes: bacteris, fongs i virus. El Projecte del Microbioma Humà ja porta comptabilitzats 5 milions de gens. No hi ha dubte que aquesta serà una de les grans àrees de recerca de les properes dècades.

Per posar un exemple curiós. Recentment s’ha investigat com canvia el microbioma vaginal de les dones que estan embarassades.   Una de les espècies dominants que es troben a la vagina de les dones en estat és el Lactobacillus johnsonii, que normalment es troba en el budell i que facilita la digestió de la llet.  Sembla que l’aparició d’aquest microbi en la vagina facilita que en el moment del naixement l’infant quedi banyat en aquest microbi i l’acabi ingerint, la qual cosa facilitarà la digestió de la llet materna.  Aquesta llet té unes 600 espècies de bacteris i alguns sucres anomenats oligosacàrids que els infants no poden digerir i que serveixen d’aliment als bacteris beneficiosos.  Quants més d’aquests hi hagin, més difícil és que els bacteris perjudicials s’instal.lin en el cos de l’infant.

Els científics han desenvolupat ratolins que no tenen microbioma. Això fa que el sistema inmunitari tingui una sobrereacció causant inflamacions danyines.  Si s’els donen bacteris quan són joves es poden corregir aquestes conseqüències, però és massa tard si es fa quan són adults.

En la boca de qualsevol persona es poden trobar entre 75 i 100 bacteris, però les espècies varien de persona a persona i s’hi poden trobar més de 5.000.  Es un gran misteri com el sistema inmunitari decideix a quins microbis atacar i quins no, la qual cosa és una sort  perquè els microbis faciliten moltes tasques com l’elaboració de vitamines, la digestió de plantes i en la pell eviten que aquesta es fracturi impedint així la penetració de gèrmens dolents.

Els antibiòtics d’espectre ampli maten també els microbis beneficiosos i no és fàcil restaurar l’ecosistema.  El Clostridium difficile, per exemple, invadeix de vegades el budell desprès d’un tractament amb antibiòtics. Ara, per a restaurar els microbis beneficiosos s’assagen supositoris fecals de persones sanes. En un estudi recent s’ha vist que aquest tractament és efectiu en un 83% dels casos per erradicar el Clostridium difficile,  pel qual,  només als Estats Units,  es van hospitalitzar més de 300.000 persones en l’any 2009.  La obesitat pot tenir també relació amb els canvis en el microbioma,  segons s’ha vist en ratolins prims a qui s’ha injectat bacteris de ratolins obesos.