1) ¿ Per què les dones pareixen amb dolor? . 2) La nostra herencia genètica té gens de diverses espècies humanes.

1)En les espècies humanes, a l’adoptar la postura vertical i caminar sobre dues cames, va provocar un estrenyiment dels malucs i en les dones el canal del part també es va fer més estret.  Al mateix temps, el creixement del cervell i el de la caixa cranial van fer més difícil el part.  Sembla que això va passar quan el cervell va arribar en els adults a uns 850 g.  La solució va ser tenir uns parts prematurs. Es per aquesta raó que els infants humans neixen molt menys desenvolupats que els seus cosins els goril·les. Per a que un infant humà nasqués tan desenvolupat com el d’un goril·la caldria que l’embaràs durés uns 20 mesos cosa que impossibilitaria el naixement sense una cesària.

 

¿Per què l’evolució va facilitar aquest canvis si això provocava riscos en la mare i feia que infant fos tan desvalgut al néixer?  Sembla que la resposta és els avantatges que un cervell més potent donaven en la flexibilitat en l’adaptació als canvis en el medi ambient.  De totes maneres l’espècie humana no és la única que té dificultats al parir. En algunes espècies de micos també els parts són difícils,  però la raó és que l’infant ha de néixer molt madur per a procurar-se l’aliment ell mateix aviat,  ja que s’alimenten d’insectes que són poc nutritius i això fa que la mare no el pugui alletar gaire temps.

 

2)Un altre tema interessant és la coexistència de diverses espècies humanes al llarg de la major part de la història evolutiva del gènere homo.  Fa només 40.000 anys la nostra espècie coexistia amb els Neanderthals i els floresiensis.  Fins ara la teoria més acceptada és que la nostra espècie provenia de l’Africa, substituint a espècies més arcaiques sense que s’haguessin aparellat.  Recentment, però analitzant l’ADN s’ha descobert que part de la nostra herència genètica prové d’altres espècies, els neandertals entre elles. Els no africans tenim avui entre un 1 i un 4% de gens de Neanderthals probablement resultat d’aparellaments que van tenir lloc a l’Orient Mitjà fa uns 50.000 a 80.000 anys.   També s’ha vist que certes ètnies  (polinesis, aborígens australians) tenen entre un 1 i un 6% de gens d’una altre espècie trobada a Sibèria, els denisovans. ¿ Quins beneficis pot haver tingut aquesta hibridació?  Se sap, per exemple, que alguns no africans porten un gen que prové dels Neanderthals, el STAT2, en el cromosoma 12 que constitueix una defensa enfront de patògens vírics.