Segons el
professor de Harvard, Ricardo Hausmann,
fabricar és ordenar de forma intel.ligent. La naturalesa no ens presenta el món
en la forma que desitgem i, per tant, hem de reordenar-lo. Per fer-ho
necessitem informació sobre com ha de ser aquest ordre, coneixement de com
construir-lo i energia per a fer-ho. Moltes de les revolucions del passat han
estat focalitzades en aquest tercer aspecte, el de l’energia. La revolució que s’està produint en aquest
moment està liderada per la informació. Els materials dels que està composat un
Boeing 747 o un iPhone són força corrents i el seu cost és d’uns pocs euros el
kilogram. Però el cost per kilogram del Boeing o de l’iPhone és de milers d’euros. La major part del valor està en el contingut
d’informació.
Els països
emergents concentren una gran part de la fabricació mundial, però necessiten de
la maquinaria, els nous materials i el know-how
que provenen d’altres països més avançats.
Per això Alemanya ven tantes màquines a la Xina.
En tècniques
de fabricació avançada avui en dia hi ha dos desenvolupaments importants. Un és
l’ús cada vegada més intensiu de la tecnologia digital. I en tenim dos tipus d’exemples.
Un és el prototipatge digital. Avui dia quan es fabrica un nou producte
sofisticat, abans de fer un prototip físic, es fa una simulació per
ordinador. Les grans empreses ja
disposen d’aquestes eines, inclús les que no són pròpiament d’alta tecnologia.
Procter and Gamble, per exemple, ha usat
milions d’hores d’ordinador per a dissenyar les pastilles del detergent Tide (i la forma de fabricar-les) que consisteixen
en tres capes de detergent, líquid per a treure les taques i abrillantador, tot rodejat d’un film que es dissol en la
rentadora. Resultat: es fabrica una pastilla cada segon amb un taxa de defectes
de menys d’una en mil milions. Les petites
empreses americanes no disposen d’ordinadors tan potents (això es coneix com
High Performance Computing o HPC) i col·laboren amb les universitats com ho ha
fet una empresa que fabrica bombes d’aigua, de més de 170 anys d’antiguitat.
El segon
exemple seria la impressió digital en 3D que permet fer també prototips o
petites sèries de nous productes. Exemple: una mà prostètica de titani que s’ha muntat a
partir de 46 peces impreses en 3D. En el futur el laboratori americà que ho ha aconseguit, espera
imprimir-la d’un sol cop.
El segon
desenvolupament important que pot ajudar a que es mantinguin llocs de treball
de fabricació a Occident és un nou tipus de robot. La indústria americana de l’automòbil usa ja
milers de robots per a muntar els cotxes, però aquests són només útils per a
grans sèries, ja que són costosos de re-programar
pels petits lots de la infinitat de versions que avui desitgen els consumidors
en molts dels productes de consum. Els
antics robots han d’estar separats dels humans perquè poden causar accidents.
La nova generació de robots serà molt més flexible i podrà interactuar de forma
segura amb els humans i repartir-se la feina de la forma més òptima possible. L’humà
farà allò en el que superi al robot i el robot farà allò en el que sigui més
eficient. Aquests robots seran molt més
fàcils de programar i es farà com s’instruiria a un humà mostrant-li com s’han
de fer les coses. En un recent
experiment s’ha construït la carrosseria d’un 4 x4 militar, el Humvee, a partir d’unes planxes, usant un equip d’un
robot i un enginyer recent graduat i ho van fer en 10 hores a un cost de 1.150
dòlars. Un grup de control de dos especialistes ho van fer en 89 hores i van
facturar 7.075 dòlars. El que és curiós
és que el cap del primer equip va ser el robot! Abans el robot s’havia instruït
ell mateix com fer les soldadures, a base de fer proves i optimitzar les vint
variables que cal ajustar per a fer una bona soldadura.
Baxter, robot de nova generació de Rethink Robotics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada