Indicis de supernoves en els meteorits i en els fòssils

Si porteu un anell d'or heu de saber que porteu un record d’una explosió d’una supernova,  ja que tots els elements que tenen nuclis més pesats que el ferro (platí, or, plata, plom, urani, per exemple) no han pogut ser sintetitzats en l’activitat normal d’un estel sinó que han necessitat la tremenda energia d’una explosió d’una supernova. Una supernova pot lliberar en dues setmanes tanta energia com la produïda per mil milions d’estels com el sol durant quatre mil milions d’anys.  En l’any 2003 es van trobar a l’Antàrtida dos meteorits primitius que contenen sílice (diòxid de silici) amb uns isòtops, l’existència dels quals no es pot explicar per cap procés intern del sistema solar.  Un dels istòtops és l’oxigen 18 (l’ordinari és O16).  Aquest isòtop apunta a la seva formació en una supernova del tipus II anterior al sistema solar, l’explosió deguda al col.lapse d’un estel massiu. És possible que l’explosió d’una supernova com aquesta hagués induit la formació del sistema solar.

 

 

Imatge d’un dels meteorits trobats a l’Antàrtida

En una segona història,  s’han trobat alguns àtoms de ferro 60 en fòssils de bacteris i es creu que aquest isòtop del ferro hauria provingut d’una supernova que va explotar fa uns 2,2 milions d’anys, no massa prop de nosaltres, ja que,  en cas contrari , no seríem aquí per explicar-ho.  Aquest isòtop te una mitja vida força curta, per tant no esperaríem trobar-lo a la Terra si no provingués de l’espai, però se’l va descobrir fa uns anys en l’escorça de ferromanganesi en el fons oceànic.  Això feia pensar que podrien haver-hi traces en els fòssils d’un tipus de bacteri anomenat magnetotàctic que s’orienten cap el pol nord quan s’observen en un microscopi.  I un científic, anomenat Shawn Bishop, que treballa a la Universitat Tècnica de Munic,  ha descobert alguns àtoms de Fe60 en aquests fòssils fent servir un espectroscopi de masses amb accelerador.  Per altra banda els astrònoms saben que un cúmul estelar anomenat Scorpio Centauri va passar relativament prop de la Terra fa uns 2,2 milions d’anys i es podien haver produït diverses explosions de supernoves en aquest cúmul.

 

  

Els bacteris magnetotàctics formen cadenes de cristalls de magnetita per orientar-se. Imatge de Shawn Bishop.