Què ens revela el satèl·lit Planck?

Aquesta imatge obtinguda gràcies al satèl·lit europeu Planck és la de la radiació de fons corresponent a quan l’univers tenia uns 380.000 anys i la prova més definitiva del Big Bang.  Es la imatge del moment quan l’univers es va fer transparent, ja que, al baixar la temperatura per efecte de l’expansió,  els protons van captar electrons i es van produir els primers àtoms neutres d’hidrogen. Aquesta  llum ens arriba en forma de radiació de microones descoberta, per casualitat, per Penzias i Wilson als quals se’ls va concedir el premi Nobel.  Els diferents colors representen variacions en la temperatura de menys d’ una deumil·lèsima de grau. Aquestes variacions en la temperatura són degudes a petits excessos de matèria que es van fer més grans per mitjà de la força de la gravetat i van donar estructura a l’univers.

La pregunta més interessant és de on provenen aquestes petites aglomeracions de matèria i els físics tenen  raons per a sospitar que es deuen a fluctuacions que van tenir lloc molt abans, de fet  una milmilionèsima d’una bilionèsima d’una bilionèsima de segon desprès del Big Bang, és a dir un senyal que prové dels principis del temps.

Els humans hem estat sempre fascinats per les qüestions còsmiques. Com va començar l’univers? De on prové? Estem sols en l’univers?  El intent de contestar aquestes preguntes no ens donarà una millor torradora o un avió més ràpid, però és remarcable que la ciència moderna ens reveli aspectes del nostre univers que estan canviant les nostres perspectives sobre aquestes qüestions còsmiques fundacionals.

Com el gran art, la música o la literatura, la ciència canvia com nosaltres pensem sobre nosaltres mateixos i el nostre lloc en el cosmos. Això és tan important com tots els avenços tecnològics que la ciència ha fet possibles.

Les dades del Planck encara no han estat totalment analitzades però ja ens diuen que l’univers és una mica més vell del que crèiem (13.800 milions d’anys en lloc de 13.700 milions) i hi han anomalies intrigants.   L’hemisferi nord de l’espai té punts calents i freds més grossos que el sud i hi ha un punt fred  especialment gran en l’hemisferi nord que sembla que no hi hauria de ser.

Aquestes són algunes de les reflexions que es fa  Lawrence M. Krauss director del Origins Project de la Universitat Estatal d’Arizona i autor del llibre “A Universe from Nothing”