S'ha trobat una explicació del perquè no hi ha antimatèria en l'univers?

Un dels grans problemes no resolts de la física i, en particular, de la cosmologia és l'existència de la matèria ordinària, la dels àtoms de la taula periòdica (no parlem ara de la matèria fosca, un altre misteri).  Sabem, des de Dirac i Anderson (el descobridor del positró)que totes les partícules elementals (quarks, que són els constituents dels protons i neutrons i leptons, l'electró i el neutrí, entre altres) tenen la seva antipartícula, però segons els nostres models teòrics en els primers instants del Big Bang s’haurien d'haver creat la mateixa quantitat de partícules i antipartícules (que s’haguessin destruït mútuament i nosaltres no seríem aquí preguntant-nos per l’origen d’aquest misteri i aquí entrem ja en un terreny que es podria dir metafísic, com diuen en anglès: Why is there something rather than nothing?). Som aquí perquè,  per cada 1.000 milions d'antipartícules, es van crear 1.000 milions i 1 partícula. Això sí que és filar prim! Malgrat que s'han proposat diverses explicacions per aquesta discrepància, cap no l'ha resolt del tot. Bé doncs, ara sembla que sí podríem tenir-hi una.

El telescopi espacial Fermi ha detectat l’existència d’un camp magnètic present a tot l’univers, segons una comunicació publicada, per Tanmay Vachaspati de la universitat d’Arizona i altres col·laboradors (entre ells un tal Francesc Ferrer), a les Monthly Notices de la Royal Astronomical Society. Vachaspati ja havia publicat en el 2001 uns models teòrics per intentar solucionar el problema de l’antimatèria. Aquest models prediuen que l’univers està ple de camps magnètics helicoïdals (com un tirabuixó). Per a comprovar la seva teoria han analitzat les dades obtingudes per l’observatori de raigs gamma Fermi.  Els raigs gamma haurien de notar aquests camps en forma d’espiral.  I això és el que han  trobat els científics. (Hi ha dues formes d’espiral representades per les mans dreta i esquerra. Si poseu els dits índex a petit en forma circular i el dit gros cap amunt veureu que el sentit de gir dels dits índex a petit és diferent per la mà dreta i per l’esquerra.) Les dades mostren no solament l’existència d’un camp magnètic helicoïdal, sinó l’existència d’un excés de espirals esquerranes. Això, segons els científics, explicaria la inexistència d’antimatèria (en quantitats apreciables).

Si això es confirma, podria ser objecte d’un premi Nobel.

Nota: La font d’aquest bloc és una comunicació de la revista Astronomy del 22 maig del 2015 on cita l'article de Vachaspati al Monthly Notices de la Royal Astronomical Society del 14 de maig.