El famós nombre pi té un dia, com el dia de la mare, el del pare, etc.... És el 14 de març que un nomenclatura americana s’escriu 3.14. Ara bé alguns el celebren el dia 22 de juliol, és a dir ahir,  perquè 22/7 és una millor aproximació a pi que 3,14.  Aquesta aproximació dóna un error aproximat del 0,5 % i la millor aproximació 3,14159 té un error de menys del 0,000084 %. Si volguéssim calcular quina longitud de tanca de filferro hauríem de comprar per a tancar un camp circular de 100 m de radi i uséssim com a valor de pi 3,14159 ens quedaríem curts en mig mm.

 

Ara bé, la Nasa usa pi amb 15  xifres decimals pel control de l’estació espacial internacional i 16 pel control de les missions en el sistema solar. 

Pi intervé també en definicions de constants físiques fonamentals i el comitè que calcula els valors d’aquestes constants (CODATA o The Committee on Data for Science and Technology) usa 32 decimals per a calcular, per exemple, la constant d’estructura fina que mesura la força de les interaccions dels electrons i muons amb els fotons.  Per què aleshores usen ordinadors ultra potents per a calcular 10 bilions de xifres decimals de pi?   Aquestes xifres s’usen per a testar nous superordinadors i algoritmes de multiplicació d’alta precisió.

Sabíeu que hi ha gent capaç de memoritzar milers de xifres de pi?  Sembla que el record el té un japonès que n’ha recitat 100.000 en setze hores i mitja descansant 5 minuts cada hora  i menjant boles d’arròs  en els descans per a agafar forces.