Recentment científics del Riken-MIT Center for
Neural Circuit Genetics dirigits pel premi Nobel Susumu Tonegawa han induït una
memòria falsa en uns ratolins. Primer van posar el ratolins en un determinat
ambient i van deixar que es familiaritzessin amb ell. Aleshores van identificar,
usant una tècnica anomenada optoelectrònica, les cèl·lules del cervell dels
ratolins on es formava aquesta memòria i les van etiquetar químicament. Un dia
més tard van traslladar el ratolins a un altre ambient on els van produir un
xoc elèctric. Al mateix temps van estimular les cèl·lules etiquetades que
corresponien a la memòria del primer ambient. El tercer dia van tornar a posar
els ratolins en el primer ambient i això els va produir un gran terror indicant
que recordaven que havien rebut el xoc en el primer ambient, cosa que mai va
succeir.
Com que el cervell dels mamífers és molt
semblant en quant als mecanismes bàsics de formació de memòries que es formen
en el hipocamp, això ens indica que es podria fer un experiment similar amb
humans, encara que ja sabem que no és difícil tenir falsos records, però aquest
experiment n’és una prova explícita a nivell cel·lular. La pregunta és: per què la evolució ha
facilitat que tinguéssim falses memòries? Tonegawa creu que, pot ser, té a
veure amb la creativitat humana que fa possible combinar esdeveniments reals i
imaginaris en gran detall. Aquesta rica experiència interna fa possible la ciència
i l’art i sense ella no hi hauria civilització. Seria el preu a pagar pels
falsos records.
Això té, naturalment, conseqüències en
processos judicials. Per cert, els resultats
de les proves de l’ADN també s’han de
prendre amb prudència. No fa gaire, als
E.U.A. es va identificar ADN d’una persona en les ungles de la víctima d’un
assassinat. La policia va detenir al sospitós que tenia, per sort una coartada
molt forta, ja que en el dia de l’assassinat havia estat ingressat en un
hospital. Malgrat aquesta coartada va
estar detingut durant set mesos fins que la policia va trobar una explicació
versemblant. Els infermers que el van recollir de casa eren els mateixos que
van acudir a casa de la víctima i havien, insospitadament, contaminant l’escena
del crim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada