L'enllaç químic

Els àtoms consisteixen en un nucli envoltat d’electrons. L’enllaç químic consisteix en una reorganització dels electrons.  Hi ha uns nombres “màgics”  com 2, 10, 18, 36, etc... que formen àtoms molt estables i que corresponen a la columna de la dreta de la taula periòdica, la columna dels gasos nobles que són inerts, és a dir no formen compostos.

 

La raó última de l’existència d’aquest nombres màgics és l’equació de Schrödinger (l’equivalent en mecànica quàntica de la llei de Newton F= ma) :

 

Hi han tres tipus d’enllaços químics: iònic, metàl·lic i covalent

1)Iònic. L’exemple més paradigmàtic és la salt comú.   El sodi li cedeix un electró al clor que així en té 18 i ell es queda en 10 (els nombres màgics). El mateix passa amb el magnesi  i el clor. Dos àtoms de clor s’ajunten amb un de magnesi, ja que al magnesi,  que està a costat del sodi,  li sobren dos electrons.  Dues propietats dels compostos que es fan a base d’enllaços iònics: són aïllants (els electrons no es mouen) i són durs però es trenquen fàcilment.

2) Metàl·lic. Un exemple és el coure. Aquí un núvol d’electrons flota en la substància i els electrons són compartits per tots els àtoms. Com que els electrons estan lliures, els metalls són bons conductors i endemés són mal·leables i brillants.

3) Covalent. Un bon exemple és l’aigua i també el metà. Età, propà, etc...

 
pm vol dir picòmetre o bilionèsima de metre.

En els enllaços covalents es comparteixen parelles d’electrons. Un altre exemple és la molècula d’hidrogen, així els dos àtoms d’hidrogen assoleixen el nombre màgic 2 de dos electrons: