En el 1978 va
néixer la primera nena proveta, la Louise Brown i la primera clínica per a
fertilització in vitro (IVF) dels E.U.A. es va establir en el
1980. Avui hi ha centenars de clíniques
d’aquestes en els E.U.A. i el u per cent
dels nascuts en aquest país ho són per mitjà d’aquesta tècnica. Allí també es practica la PGD o “diagnosi
genètica preimplantació”, mitjançant la qual es retira una de les vuit
cèl·lules de l’embrió quan té tres dies i s’analitza l ‘ADN per mirar si hi ha gens
associats amb malalties greus. Algunes
vegades els metges esperen un parell de dies més quan l’embrió ja té 100
cèl·lules i ja és un blastocist i d’aquesta
manera s’identifiquen riscos de malalties com la fibrosi cística, la malaltia
de Huntington, etc. associats a un sol gen.
Des del principi la PGD s’ha fet servir per aquesta finalitat. Algunes parelles també han usat la IVF-PGD
per a crear un germà per a salvar un altre fill, per exemple un que tingui
leucèmia. Això ja planteja un problema
moral. Com se sentirà el dia de demà el nou infant quan sàpiga que pot ser l’únic
motiu de la seva existència és que s’havia de salvar al germà? I si el tractament
falla?
En els darrers
anys, la PGD es fa servir també per a obtenir infants amb determinades característiques. Per exemple, es paguen 18.000 dòlars per a
escollir el sexe. Això que és il·legal en alguns països no ho és als E.U.A. on
en l’any 2006 hi havia ja 58 clíniques que permetien fer aquest tipus d’elecció.
A l’any 2009,
Jeffrey Steinberg, director de “The Fertility Institutes”, va anunciar que
aviat permetria als pares escollir el color de la pell, del cabell i dels ulls.
Es va crear un enrenou i Steinberg va retirar la seva proposta i, segons va
manifestar, va dir que havia après una lliçó. En aquests temes, que provoquen
por a la gent, cal anar poc a poc. Ara l’empresa
23andMe ha obtingut una patent segons la qual analitzaran l’ADN d’un home o una
dona que volen ser pares i els òvuls o esperma de donants per a calcular la
probabilitat d’obtenir infants amb certes característiques. En la seva publicitat anuncien resultats com:
“Alta probabilitat d’ulls verds”, “Esperança de vida més llarga”, “Baix risc de
càncer de colon”.
El que s’anunciava
com una possibilitat en el 2009 és, avui en dia, una realitat. Manfred Kayser
és un investigador que ha predit el colors dels ulls i del cabell d’una persona
analitzant el seu ADN. De totes maneres, la relació entre gens i característiques del
cos no és tan senzilla en la majoria de casos. El color dels ulls, per exemple,
es deu a la interacció de més d’una dotzena de gens. Avui en un procés de fertilització in vitro
els pares poden tenir entre 8 i 15 ous que els poden donar unes poques opcions
per a escollir les característiques del seus fills.
23andMe
asseguren que amb una mostra de la nostra saliva i per 99 dòlars et poden
informar sobre una seixantena de característiques interessants teves. Pots fer
la comanda per internet i enviar la mostra per correu i rebràs el resultat a
les poques setmanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada