No sé si
sabeu que hi ha un projecte per a enviar quatre homes i dones a Mart per a
establir-hi una colònia i sense bitllet de tornada. Ho organitza un emprenedor
holandès, Bas Lansdorp, i ja té més de 165.000 inscrits com a candidats, malgrat
que han hagut de pagar uns 25 euros per a inscriure-s’hi. El projecte té el suport de persones com el
gran físic holandès i premi Nobel Gerardus 't Hooft.
Gerardus 't Hooft
Costarà uns
4.000 milions de lliures esterlines i es finançarà amb un “ reality show” per
televisió. El llançament està previst
que es farà en el 2022 i la nau arribarà en el 2023. Abans s’hauran enviat
diverses naus amb materials, mòduls per a viure i menjar. S’espera obtenir aigua en el propi Mart.
Un dels
perills és la radiació que s’haurà de suportar durant el camí. En aquest
article entenem per radiació no solament ones electromagnètiques d’alta
freqüència sinó partícules subatòmiques provinents de la galàxia o del sistema
solar. La Nasa ja ha mesurat la
radiació durant el viatge del Curiosity que no va està sotmès a cap tempesta
solar, que és un dels riscos que es poden haver d’afrontar durant un llarg
viatge de més de vuit mesos. Per tant,
dels dos tipus de radiació, la solar i la galàctica, en aquest cas es va mesurar
principalment la galàctica, ja que la solar és més baixa quan no hi ha tempestes
que poden ser brutals. La radiació mesurada és l’equivalent a sotmetre´s a una
tomografia cada cinc o sis dies o el que hagués experimentat un supervivent de
24 Hiroshimes. Ni un escut d’alumini de
30 cm de espessor protegiria els astronautes d’aquest tipus de radiació.
Aquesta dosi incrementaria el risc de càncer en un 3 o 4 %, això sense tenir en
compte la radiació a Mart que no té cap magnètic ni pràcticament atmosfera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada