Els bons del Tresor americà rendeixen un 75% més que fa uns mesos

Com sabeu,  la Fed (el banc central dels E.U.A.) ha començat a frenar la compra mensual de bons del Tresor que han ajudat a estimular l’economia i a evitar que la Gran Recessió es convertís en la Gran Depressió. Es un procés anomenat Quantitative Easing.  El govern americà, igual que l’espanyol i els altres governs, emet diferents tipus de productes financers anomenats bills els de més curt termini, notes que poden ser a 2,3,5 i 10 anys i bonds a 30 anys, encara que sovint s’engloben tots amb el nom de bons.  Tots aquest productes són necessaris per a finançar el deute americà.  El que és a 10 anys és el més representatiu. L’interès que es paga per aquesta note  ha crescut un 75% entre maig i desembre d’aquest any i ara està al voltant del 3%.  El fet de que la Fed disminueixi la compra  (el famós “tapering”, taper = disminuir gradualment) fa que ara el govern americà hagi d’incentivar als inversors privats que, en èpoques de crisi busquen refugi en aquest tipus de productes considerats lliures de risc (?), però amb la crescuda de la borsa en el 2013 i el cert optimisme que generen les perspectives de recuperació econòmica  els inversors busquen alternatives més interessants,  encara que amb més risc.

Això impacte en els crèdits hipotecaris i, per tant, farà una mica més difícil la compra de cases als E.U.A i, en aquest sentit,  alentirà el creixement.  És evident, per tant, que si l’estat necessita molts diners això farà pujar els interessos i impactarà en l’economia.  Es important notar, però que els interessos reals dels bons del Tresor afecten només les hipoteques amb interès fix. Per exemple el bo a 10 anys afecta les noves hipoteques a interès fix de 15 anys i el bo de 30 anys les de 30. En canvi, les hipoteques amb interès variable estan afectades per l’interès que fixa la Fed (o el Banc Central Europeu en el cas d’Europa).  Aquesta taxa afecta el LIBOR que és l’interès al que es presten els bancs entre ells per a préstecs a curt termini.  I també afecta el que s’anomena la “prime rate” és a dir el tipus d’interès al que presten els bancs als seus clients més solvents.

Els bons es venen en subhastes. El Tresor fixa el valor nominal i la taxa d’interès. Si hi ha poca demanda el valor del bon baixa, amb la qual cosa l’interès real o rendiment (yield en anglès) puja,  ja que l’estat continuarà pagant la taxa d’interès sobre el nominal. Si hi ha molta demanda, succeeix al revés i el valor del bon puja, per la qual cosa l’interès real baixa.  El valor del bons canvia cada dia, ja que es venen en el mercat lliure i els tenedors no solen conservar-los fins al final.

El dia 1 de juny del 2012 l’interès real del bo a 10 anys del Tresor americà va arribar a 1,442, el més baix en 200 anys. Quin va ser el motiu?  Els inversors van buscar un valor refugi perquè l’informe sobre l’atur va ser pitjor de l’esperat i Europa estava en una crisi important.  El Dow Jones va baixar 275 punts aquell dia.  Endemés, l’or que va ser valor refugi en el 2011 estava de baixa degut al menor creixement de Xina i altres mercats emergents. Els inversors no havien recuperat al confiança en la borsa americana des del crash del 2008 i,  endemés,  els problemes polítics en el Congrés donaven peu a témer “l’abisme fiscal”. A sobre hi havia la incertesa de les eleccions presidencials. Per tant,  van ser un cúmul de circumstàncies que pot ser no es repeteixin en molts anys.