Frank Drake
En la incerta
resposta a aquesta pregunta trobem opinions totalment oposades. Frank Drake, el pare de la famosa equació (més
aviat una fórmula) per a estimar el nombre de civilitzacions avançades a la Via
Làctia va calcular unes 10.000 i Carl Sagan, el famós autor de la sèrie
televisiva Cosmos, més optimista, va estimar-ne un milió. El premi Nobel francès, Jacques Monod , en canvi, creia que estàvem sols en l’univers.
El nombre de
civilitzacions a la nostra galàxia amb les que ens podríem comunicar per ràdio
és, segons Drake, el resultat de multiplicar el ritme de formació d’estels, la
fracció d’aquests estels que tenen planetes, el nombre mitjà de planetes d’aquests estels que
tenen les condicions per a que existeixi la vida, la fracció d’aquests planetes
que desenvolupen vida en un moment determinat, la fracció d’aquests darrers
planetes que finalment desenvolupen vida intel·ligent, la fracció d’aquestes
civilitzacions que desenvolupen tecnologia avançada de comunicació i,
finalment, el temps en que aquestes civilitzacions fan senyals per a ser
detectades.
El primer
factor es pot estimar amb força certesa, del segon i el tercer en poden tenir
una estimació força optimista si extrapolem els recents resultats en la recerca
d’exoplanetes. Avui es creu que podrien
haver uns 40.000 milions de planetes de grandària similar a la Terra capaços de
ser un hàbitat per la vida. A partir d’aquí entrem en arenes més pantanoses.
Com que no sabem com es va originar la vida a la Terra i no hem trobat vida a
cap altre astre del sistema solar, no sabem quant probable pot ser la vida. Per
això l’exploració de Mart, on podria haver o haver existit vida microscòpica, o
recent evidències d’aigua en llunes com Europa o Encèlad esdevenen importants
com a possibles verificacions de que la vida no és única. També seria important
trobar un segon origen de vida a la Terra, no basada en el codi universal de l’ADN.
Avui dia,
molts científics creuen que l’aparició de la vida, al seu nivell microscòpic,
no pot tardar massa en aquells planetes on es donin les condicions,
essencialment on hi hagin temperatures que permetin l’aigua en estat
líquid. L’abundància d’aigua en cometes,
per exemple, la existència de molècules orgàniques en meteorits i en l’espai i
la forma fàcil com es van aconseguir aminoàcids en el famós experiment de
Miller i Urey fan a alguns optimistes.
Un altre
tema, molt més controvertit, és l’aparició de vida intel·ligent. De totes formes, aquí mateix tenim formes de
vida força intel·ligents. Els dofins, per exemple, tenen cervells més grans que
els dels humans, amb una densitat similar de neurones i una més rica varietat d’estructura
cortical. Tenen un sistema sofisticat de comunicació, planifiquen, mostren
empatia i tenen autoreflexió. Malauradament viuen en l’aigua i no tenen
mans per a fabricar eines. Hi ha qui
opina, però, que l’home no hauria aparegut si un asteroide no hagués eliminat
els dinosaures fa 65 milions d’anys.
Però, potser
l’argument més definitiu en contra dels optimistes, és el que s’anomena
paradoxa de Fermi. Si les civilitzacions
fossin tan abundants, nosaltres no seríem la primera, ja que el Sol no és, ni
molt menys, una de les estrelles més antigues de la galàxia. Es calcula que una
civilització avançada podria expandir-se ella o les seves màquines
intel·ligents per a tota la galàxia en unes desenes o centenars de milions d’anys,
la qual cosa a escala còsmica no és un període molt llarg de temps. Aleshores,
com es que no són aquí?
Hi ha dues
respostes i una d’elles té a veure amb el darrer factor de l’equació de Drake:
la duració de les civilitzacions intel·ligents. Hem vist com, per exemple, la
crisi de Cuba ens va portar a una possible i devastadora guerra nuclear i ja
hem explorat en altres blocs altres perills com els impactes d’asteroides,
les tempestes solars, les explosions de supernoves properes amb els perillosos
raigs gamma que generen, els supervolcans, les pandèmies, el canvi climàtic, l’emergència
d’intel·ligència artificial competidora, etc... Podria ser que tota
civilització sigui de curta durada per causes pròpies o alienes?
L’altra
resposta és que pot ser les civilitzacions no tenen interès en expandir-se.
Això, pot ser cert per algunes, però no ho hauria de ser per a totes,
especialment per les que siguin superades per intel·ligències artificials, les
quals pot ser seran encara més ambicioses que la raça humana. Endemés, raonant
que algunes poden tenir ànsies colonitzadores, aquelles que no ho siguin pot
ser decidirien que és millor avançar-se.
En
conclusió, la resposta a la pregunta del títol no es pot donar, però és segur
que en els propers anys avançarem moltíssim en l’aclariment dels factors
desconeguts de l’equació de Drake. Ell porta ja més de 50 anys dirigint el
projecte SETI (Search for Extra Terrestrial Intelligence), si bé en els darrers
anys els fons per aquesta investigació s’han vist reduïts degut a que fins ara
no s’han obtingut resultats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada