El conseller delegat algorítmic

“The single greatest instrument of change in today’s business world, and the one that is creating major uncertainties for an ever-growing universe of companies, is the advancement of mathematical algorithms and their related sophisticated software”.  Ram Charan, autor del llibre “The Attackers’s Advantage”

No sé si sabeu que Bon Iger, el president de Disney, és el principal responsable del desenvolupament tecnològic de l’empresa. Va congeniar molt bé amb Steve Jobs, l’altre president tecnològic i ara el seu successor, Tim Cook, l’ha anomenat membre del consell d’administració d’ Apple.  He recordat això al llegir el títol d’un recent article de Ram Charan a Fortune: The Algorithmic CEO. Fa uns quants anys, els directors de les empreses solien ser enginyers. Desprès, amb una de les  crisis del final del segle XX, van ser els financers els principals executius. Més tard, en mercats cada vegada més competitius i on els consumidors guanyen poder, han estat els de les àrees comercials i de màrqueting. Ara, amb la cada vegada més present tecnologia, sembla que seran els tecnòlegs els que dominaran l’escena. Sabeu que hi han més de 80 starts-up, és a dir empreses emergents de recent creació,  valorades en més de 1.000 milions de dòlars (la majoria als E.U.A., però alguna també a Xina i la majoria fent ús intensiu de la tecnologia)?

Un dels efectes més evidents de la tecnologia és amb la nova relació establerta entre empreses i consumidors.  Al principi de la revolució industrial la relació entre els artesans i els seus clients era un a un. Desprès va arribar la producció massiva i mercats massius, que ha donat lloc a la segmentació de mercats i, ara, companyies com Amazon, gràcies a la tecnologia han pogut tornar a tractar al consumidor com un  individu, com a l’època artesanal. Això facilita la presa de decisions, la detecció ràpida de canvis de tendències i comportarà una dràstica reducció dels comandaments intermedis de les empreses.  Endemés,  farà més fàcil mesurar l’assoliment dels objectius per part dels empleats.  Totes les organitzacions faran servir algoritmes per a fer les decisions i això s’accentuarà en l’era de la comunicació M2M (Machine to Machine).

Als magatzems Macy’s, per exemple, la tecnologia fa possible la fusió de l’experiència on line amb la de la tenda. Un clienta pot comparar vestits per internet, provar-los a la tenda, passar la comanda mitjançant la tablet i retornar el vestit en persona si no li acaba d’agradar. Els algoritmes també decideixen quan falta estoc en una tenda si la peça ve de la plataforma logística o d’una altra tenda i algoritmes geolocalitzadors presenten ofertes específiques a consumidors que es troben prop de les tendes.

Les companyies industrials, com General Electric, també s’han sumat al carro tecnològic. Donen als clients, fent servir processos analítics avançats, informació de quan els serà necessari fer un manteniment dels seus equips.  Dels 250 mil milions de dòlars que GE té en comandes de serveis, els dos terços són fruit de les seves eines matemàtiques d’anàlisi desenvolupades per l’empresa.

Nota: La principal font d’aquest bloc és l’article de Ram Charan a la revista Fortune, número 2 de l’edició europea del 2015. També he agafat detalls de la biografia de Bob Iger.