Com comprendre les escales del temps

Acostumats a viure menys del que dura un segle ens és difícil entendre fenòmens a escala còsmica. Per això moltes persones no creuen en l’evolució.  Per ells és impensable que l’home hagi pogut evolucionar de éssers unicel·lulars, ni que Àfrica i Amèrica del Sud formessin part del mateix continent, però clar, no es pot comparar el que passa en un segle amb el que passa  en 35 milions de segles, que és el temps que estimem ha passat des de que va aparèixer la vida a la Terra.  I acostumats a viure en entorns de poca gravetat i a viatjar a velocitats baixes,  comparades amb les de la llum,  també ens és difícil creure que la matèria  i la velocitat modifiquen el temps, com va dir Einstein. Però això es constata a diari en els acceleradors de partícules, en el sistema GPS,  que ha de ser molt precís,  i en les partícules dels raigs còsmics que es desintegren més lentament degut a la gran velocitat que porten. 

Per a que us feu una idea de les escales còsmiques del temps: Si l’univers hagués nascut fa un any, és a dir si el Big bang hagués tingut lloc en el minut zero del u de gener, la vida no hauria aparegut a la Terra fins el dia dos d’octubre, el homo sapiens hagués començat a evolucionar a les 23.53 del 31 de desembre i la història, entesa com els records humans documentats,  només hagués arribat 10 segons abans de mitja nit del 31.12.  

Aquesta manca de perspectiva també ens impossibilita per reaccionar davant de canvis, encara lents, com el canvi climàtic o l’amenaça dels asteroides.

Els físics creuen que el temps no pot existir sense matèria. Sense matèria no hi haurien canvis. Com mesuraríem el temps sense canvis? El fet de que la matèria i el temps estiguin relacionats, més des de que Einstein va lligar la gravetat al temps,  ens porta a la concepció de l’univers,  no com un lloc, un escenari, sinó com una història. I aquest no és un moment ordinari en la història còsmica ja que, almenys en aquest racó anomenat Terra, una cosa tan complexa com la ment conscient existeix i comença a desxifrar els misteris de l’univers i forma un nou trinomi: ment-matèria-temps que no sabem encara cap on ens pot portar.