Els homes són el sexe dèbil

Sortosament el cromosoma Y,  que ha estat decreixent en els darrers milions d’anys, sembla que s’ha estabilitzat i ha deixat de disminuir.

Contràriament el que sembla de que els nois són més forts i resistents, resulta que el cos del mascle té unes febleses biològiques que el fan més vulnerable a, per exemple, els insecticides, el plom i els plastificants que afecten a les seves hormones o al seu cervell.

Endemés, la taxa de natalitat dels homes mascles està baixant. Per exemple, als E.U.A. va baixar la taxa de natalitat dels homes 1,7 per 1.000 entre 1970 i 1990 i al Japó el descens va ser del 3,7 per 1.000 en el mateix període. A sobre, la taxa de mortalitat abans del primer any de vida ja era un 30% més gran en nens que en nenes en el 1970 als E.U.A. i ara mateix és 2/3 més probable que un nen neixi prematurament que una nena. 

Els nois també tenen més probabilitat de tenir certes malalties neurològiques com l’autisme (5 vegades més) i asma.

Una de les explicacions que es dona a tot això és que els nois tenen un desenvolupament fetal més complicat.  L’embrió comença tenint característiques femenines. Es per això que les homes tenim mugrons.  El complicat viatge en el úter per a transformar-se en un embrió masculí està subjecte a perills.  Quan la primera explosió de testosterona es produeix en la octava setmana el cervell unisex es transforma en el cervell masculí matant algunes de les cèl·lules dels centres comunicatius i fent créixer més cèl·lules en els centres del sexe i l’agressió.  El sistema reproductiu més senzill de la dona es transforma en el més complicat de l’home fent aparèixer la pròstata i els testicles.  Per a fer un home calen més divisions de cèl·lules i això augmenta el risc d’errors.

Endemés, la parella de cromosomes XX és més robusta que la XY, ja que si hi ha un defecte en el cromosoma X, en el cas de les dones, l’altre cromosoma X el pot suplir.  Endemés el cromosoma X no ha disminuït i, per tant, conté més informació genètica que el Y. Per tant, podria haver-hi certa pèrdua de proteïnes per a desenvolupar o reparar el cervell i això podria explicar la més alta incidència de l’autisme en els nois.

Les dones tenen també un sistema immunològic més potent perquè tenen més estrogen, una hormona que protegeix el cervell.

Els alts nivells de testosterona en el cervell de l’embrió són els responsables dels cervells masculins extrems com el dels autistes amb poca empatia i molt sistematitzadors.

Com ja hem dit,  els nois són més sensibles a alguns agents químics com el bisfenol A que s’usa per fer plàstics amb policarbonats i que es troba, per exemple, en el revestiment interior de les llaunes de begudes.  Exposats al bisfenol A en el úter o en la infantesa, això provoca als nois hiperactivitat, agressió i ansietat.