Està el futur de l’energia nuclear en el tori?

El tori és l’element 90 de la taula periòdica. Recordem que el urani és el 92. Es radioactiu amb una vida mitjana de 14.050 milions d’anys. El tori va ser descobert per un sacerdot i mineralogista noruec Morten Thrane Esmark l’any 1828.

El tori és un element molt abundant, 4 vegades més que el urani, i  els països que tenen les principals reserves conegudes, les quals es poden obtenir a un cost màxim de 80 dòlars per kg i totalitzen 4,4 milions de tones són:

Índia, Austràlia, EUA, Venezuela, Brasil, Turquia, Noruega, Egipte, Rússia i Canadà.

Cal tenir present que una tona de tori pot produir la mateixa energia que 3.500.000 tones de carbó o 200 tones d’urani i que el cost d’obtenir un kg d’urani és més de 110 dòlars. Amb el tori que hi ha al territori dels EUA es podrien satisfer les necessitats energètiques actuals de país durant mil anys.

Per tant, els reactors de tori són una alternativa seriosa als d’urani/plutoni. Endemés els reactors de tori són molt més segurs que els actuals, ja que els nuclis no es poden fusionar i les deixalles radioactives  són molt menys abundants i tenen vides mitjanes de pocs centenars d’anys en comparació amb els més de 10.000 anys de les deixalles dels reactors d’urani/plutoni.

Si hi ha aquests avantatges, com és la que energia nuclear ha estat basada en l’urani/plutoni si ja en el 1968 les EUA havien desenvolupat amb èxit un reactor de tori i, segons sembla, els EUA haguessin sigut energèticament independents a l’any 2.000 si s’hagués continuat per aquest camí?

Sembla que la principal raó va ser que els reactors d’urani tenien com  a subproducte material que es podia usar per la fabricació de bombes.

Actualment, l’interès per a desenvolupar un reactor de tori s’ha revifat i molts països hi estan investigant, entre ells Índia n’és un dels capdavanters. El govern d’aquest país hi està apostant fortament i té programat construir-ne 62 fins any 2025.

Segons sembla una empresa americana ha obtingut en el mes de febrer d’aquest any una patent per a construir reactors de tori i la qual, de fet, es podria aplicar als reactors actuals augmentant la seva eficiència en un 17%.  Bill Gates també té una empresa que està estudiant aquesta tecnologia.