Tres forats supermassius deformen l'espai-temps

Dolls helicoïdals d’un forat negre supermassiu són causats per un altre company proper (vegeu els punts blaus). El tercer forat negre és part del sistema, però és més lluny i, per tant, emet dolls en línia recta.

Recentment s’han descobert tres forats negres supermassius que formen part d’un sistema lligat per la gravetat en una galàxia situada a 4.000 milions d’anys-llum. Aquesta tríada de forats negres és la més compacte coneguda fins ara i és remarcable perquè, normalment, una galàxia només té un forat negre supermassiu en el seu centre.

La observació s’ha fet mitjançant un equip internacional usant la tècnica de la interferometria anomenada VLBI (Very Long Baseline Interferometry) amb diverses freqüències, la qual cosa ha fet possible distingir els dos forats negres més propers separats tan sols per una distància de 500 anys-llum. Amb aquesta tècnica que usa radiotelescopis separats fins a 10.000 kms en quatre continents s’obtenen imatges amb una resolució 50 vegades més gran que amb el telescopi Hubble.

Els dos forats negres supermassius s’orbiten mutúament a una velocitat 300 vegades més alta que la del so a la Terra. S’espera que el futur conjunt de radiotelescopis SKA (Square Kilometer Array) pugui detector ones gravitacionals, predites per Einstein, en sistemes com aquest.