Tindrem en el futur infants amb tres pares biològics? Podria ser que això ja hagués passat

En el bloc del 16 de juny vam parlar de les mitocòndries, aquestes fàbriques d’energia de les cèl·lules, que es van originar per endosimbiosi quan una cèl·lula procariota es va introduir en una altra cèl·lula fa  entre 1.500 i 2.000 milions d’anys i aquest va ser l’origen de la vida complexa que ens ha portat fins a nosaltres. Les mitocòndries usen oxigen per a obtenir energia a partir dels aliments, sintetitzant ATP. Quan deixem de respirar, les mitocòndries no poden fer la seva feina i les cèl·lules deixen de funcionar i morim.

En els anys 1960 es va descobrir que les mitocòndries contenien ADN. Resulta que s’han identificat centenars de malalties relacionades amb les mitocòndries,  que són incurables i afecten a diverses parts del cos causant sordesa, ceguera, feblesa muscular, dificultats cognitives, diabetis, fallades dels ronyons, fetge o cor, etc. Afecten a un de cada 4.000 infants i adults, encara que pot ser no es diagnostiquen totes. Podria ser que 1 persona entre 200 porti una mutació  en l’ADN mitocondrial que el pot fer emmalaltir a ella o la seva descendència. Es pot donar al circumstància de que una mare que tingui un petit defecte d’oïda doni a llum a un infant que sigui cec. Això és degut a que les cèl·lules tenen diverses còpies d’ADN mitocondrial  i el percentatge d’aquest ADN que té mutacions i la seva situació en el cos dona lloc a aquesta variabilitat.

L’ADN mitocondrial es transmet directament de la mare als fills i filles, sense recombinar-se com ho fa l’ADN nuclear que ve dels dos pares. Per què és així és un misteri, però aquest fet ha ajudat a que els científics hagin arribat a la hipòtesi d’una Eva africana que va existir fa uns 200.000 anys i de la qual tots descendim.  A partir d’ella el ADN mitocondrial ha evolucionat adaptant-se al clima i així avui el de les persones que viuen prop del pol Nord és diferent de les que habiten en l’equador. Aquests diferents tipus també influencien en l’aparició de malalties com el càncer o característiques com la obesitat o la longevitat.  Segurament això és degut a que el nucli i els mitocòndries s’intercanvien senyals i influencien som s’expressen els gens.

Ara investigadors del Regne Unit i dels Estats Units proposen una tècnica per a substituir l’ADN mitocondrial al fertilitzar un òvul in vitro en el cas d’aquelles dones que tinguin mutacions en les seves mitocòndries perilloses per a la seva descendència.   Això significa creuar “la línia germinal”, cosa que sol està prohibida per la legislació encara que ara el Parlament Britànic ho debatrà.

No està clar com això pot afectar a l’infant que neixi i,  si és una noia,  a la seva descendència i ja hi ha veus que s’hi oposen imaginant un futur d’infants de disseny.  La Food and Drug Administration dels E.U.A. ho està estudiant i ja s’han fet proves en micos i en cèl·lules humanes en el laboratori.

De totes maneres, ja en l’any 1996 es va usar una tècnica semblant en una dona que havia estat intentat, infructuosament durant set anys, quedar embarassada mitjançant fertilització in vitro.  Els metges van intentar una tècnica experimental mitjançant la qual es va injectar en un dels seus òvuls una petita quantitat de citoplasma de l’òvul d’una altra dona, endemés de l’esperma del seu marit. Aquest citoplasma contenia mitocòndries.  Per tant, el seu infant, que va ser una nena i avui en dia té disset anys, podia tenir ADN de tres persones i, per tant, el podria transmetre a la seva descendència.  El cas es va publicar a la revista Lancet en el 1997 i la tècnica es va usar en diverses clíniques.

Com que la quantitat de mitocòndries del donant va ser petita,  no està clar quant ADN de la tercera persona podria estar present en la nena i, segons sembla, els metges van fer proves i no en van trobar cap. Però com aquest tipus de controls no s’han fet en tots els, almenys, 30 casos semblants posteriors, es desconeix el resultat. De totes formes, en el 2001 la FDA va posar fre a aquesta tècnica fins que no s’estudiés més a fons les conseqüències.

La diferència amb la nova proposta és que ara es pretén substituir tot l’ ADN mitocondrial pel d’una altra persona i que la finalitat no és resoldre el problema  de la infertilitat sinó el d’una sèrie de malalties devastadores.