Els mals de Grècia

Grècia ha perdut un 24% del seu PIB des de l’any 2009, el seu atur ha pujat al 25% i el rati del deute al PIB ha pujat del 110% al 170%. Per tant, es podria es podria afirmar, com fan economistes famosos com Krugman i Stiglitz, que les receptes de la troika no han estat bones. De totes formes la culpa original és de Grècia. Aquest país va entrar a la Unió Europea en el 2001. Amb l’adopció de l’euro el seu deute va adquirir una garantia implícita europea, quasi equivalent a l’alemanya.  Amb l’ajuda de Goldman Sachs van dissimular la seva situació pressupostària usant “comptabilitat creativa”. El tsunami de crèdit fàcil es va dedicar a major consum i no a major inversió. La massa salarial del sector públic es va duplicar en una dècada. En el 2007 un funcionari cobrava de mitjana tres vegades més que un treballador del sector privat. La proporció de professors/alumne del sistema públic, un dels pitjors d’Europa, era quatre vegades superior al del sistema finés, el qual ocupa el primer lloc de la classificació.  Més de 600 professions, entre les quals hi havia perruquers, locutors de ràdio, cambrers o músics, tenien la qualificació de fatigoses, la qual cosa volia dir que els treballadors es podien jubilar als 55 anys en el cas dels homes i als 50 en el cas de les dones.

Les reformes no han estat intenses. Hi ha encara molta burocràcia, hi ha molta evasió fiscal i s’exporta poc, bàsicament productes agrícoles i serveis turístics.  Grècia no produeix maquinaria, productes electrònics o químics. El país està sistemàticament mal gestionat per polítics corruptes (segons el mateix Papandreu). El que sí van aconseguir els creditors privats, principalment banc alemanys i francesos, que els deutes que els devia Grècia passessin als contribuents europeus. Grècia deu a Espanya (és a dir, a tots nosaltres) uns 30.000 milions d’euros.

Nota: La font principal d’aquest bloc és l’article del professor Pedro Videla de l’IESE als Comentarios de Coyuntura Económica, Març 2015.