L'arribada dels robots

Ens hem acostumat a les pel·lícules de ciència ficció en les que apareixen robots. Bé doncs, aquesta ficció està apunt de ser realitat. La mateixa Vanguardia parlava avui d’un robot amb pell de goma que imita els gests humans.

 

Als E.U.A. ja s’ha provat un robot que entrevista els visitants en la frontera , detecta les emocions dels visitants i ho fa millor que el personal per a detectar els que porten documentació que no és vàlida. Les màquines començaran a fer més feines que fins ara requerien humans i no estem parlant només de feines de baix cost. Segons l’autor de l’article que comentem, la intel·ligència artificial pot seleccionar persones per una empresa millor, almenys en alguns casos suposo, que els humans. Software sofisticat pot classificar tipus de personalitat i pot tenir un cert nivell de conversa, incloent tons emocionals.

Tot això s’ha obtingut gràcies a algoritmes eficients i complexos, però també fent ús d’ingents quantitats de dades generades per humans.  És a dir, avui dia disposem més d’una imitació de la intel·ligència que d’una intel·ligència vertadera. Hi ajuda que tenim una vasta quantitat de dades generades per humans en forma digital. Per exemple, la Unió Europea té una gran quantitat de documents traduïts per humans accessibles per les màquines. Els traductors automàtics fan ús d’aquestes bases de dades. Tot això està portant a un major poder de les empreses sobre els empleats. En molts casos, les màquines no s’usen perquè facin una millor feina que els humans sinó perquè fan la feina raonablement bé a un cost molt més baix. Per exemple, càmeres de seguretat intel·ligents poden fer una bona feina per a detectar a un lladre potencial, però no superen a un bon vigilant (que estigui atent i no es dormi).

Nota: La font principal d’aquest bloc és l’article de Zeynep Tufekci en el New York Times del 18.4.15.